«He aconseguit el més important, passar-m’ho bé escrivint»

La trajectòria professional de Narcís Lupón Sala (Sant Fruitós de Bages, 1974) fa dècades que està vinculada al vi. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació, va dirigir el setmanari Montpeità de la població bagenca, durant quatre anys, i es confessa un enamorat de «la història, l’art, la música i el cinema». Acaba d’estrenar-se en la literatura amb la novel·la Einstein a Barcelona (Llibres Parcir). Com en el vi, la primera collita promet.

Quin és el context de la novel·la?

Ens situem a Barcelona, el febrer de l’any 1923. Albert Einstein, el científic més important del món, arriba a la ciutat, convida per la Mancomunitat. Durant una setmana està present en diversos actes, visites, conferències, recepcions i esdeveniments institucionals. El que jo creo, paral·lelament, és una història fictícia on tres amics, l’Arnau, la Nicole i el Jaume com a protagonistes, juntament amb altres personatges, es veuen implicats en una aventura de misteri, intriga i espionatge. Es barreja la realitat i la ficció fins al punt que el lector dubta de quina és quina. És una novel·la molt àgil i fresca, en què costa molt perdre’t, que explica les coses molt clares, creant una atmosfera on et pots submergir.

"Einstein a Barcelona"

• Narcís Lupón Sala
• Llibres Parcir
• 20 euros | 208 pàgs
• Novel·la

És la primera novel·la que publica. Per què s’ha inspirat en Einstein?

Jo he treballat i col·laborat durant molts anys en diferents mitjans de comunicació i sempre he tingut ganes d’escriure, però mai havia tingut clar el tema. Havia pensat en relats curts perquè ho veia com la solució fàcil, tot i que no ho és. Un dia escoltant la ràdio vaig sentir que parlaven del centenari de la visita d’Albert Einstein a Barcelona l’any 2023 i em va servir d’inspiració. Vaig estar mig any documentant-me sobre aquesta visita per a tenir una base sòlida. Vaig demanar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya mapes detallats de la ciutat durant aquella època per fer una representació dels carrers i els edificis autèntica per poder aportar a la novel·la l’atmosfera que volia generar.

Generar aquesta atmosfera contribueix a implicar i a enganxar el lector a la història?

Exacte, de fet, jo crec que és un dels punts forts de la novel·la. L’editor Antoni Daura, de la Llibreria Parcir, que és qui m’ha acompanyat en aquest procés, és el primer que em va dir, la capacitat que té aquesta novel·la per atrapar-te i fer que la llegeixis en tres dies. Em va animar a continuar endavant i estic molt content del resultat. Crec que és un llibre molt recomanable per aquells lectors novells, una via d’entrada molt agraïda.

Realment se’l veu satisfet.

Sincerament, molt. Sí que és cert que, mirat amb perspectiva, potser hi ha alguns punts o aspectes de la novel·la que els hauria plantejat diferents i que tindré en compte en futures obres, però en general estic molt content del resultat. He aconseguit el més important, que era passar-m’ho bé escrivint aquesta novel·la, i sentir la resposta i l’acollida que li ha donat la gent m’agrada molt.

Abans parlava de la barreja de realitat i ficció. Quin percentatge de realitat hi ha a la novel·la?

Realment, només el 15 o 20% de la novel·la és realitat. Tret de la visita d’Einstein, els actes on participa i les localitzacions geogràfiques, la resta és ficció. Però podria haver passat. Veníem de la Primera Guerra Mundial i Barcelona era un cau d’espies i l’epicentre de l’anarquisme i la CNT. Per tant, no crec que la història que explico a la novel·la sigui completament impossible.

Independentment que es vengui més o menys, les paraules de suport de la gent són el millor regal

Per què aquests tres protagonistes. D’on sorgeixen?

Sorgeixen de forma totalment esporàdica. Tenia clar que volia tres protagonistes i que volia muntar una història conspiranoica al voltant de la visita d’Einstein, però a partir d’aquí he anat fent, segons creia adient. No m’he inspirat en ningú ni en cap personatge.

Després de la recerca sobre Einstein, ha descobert alguna cosa que desconeixia?

Jo vaig anar desgranant la informació sobre ell i encara ara trobo coses que em sorprenen. Albert Einstein era una persona molt interessant, més enllà de la ciència i la física, també en l’àmbit social. Jueu, va viure a Berlín durant molts anys i va combatre el nazisme . Quan vas rascant la superfície veus que darrere hi havia una persona molt crítica, que reconeixia els seus errors.

Té la intenció de continuar escrivint i publicant noves novel·les?

La rebuda ha sigut molt bona i això motiva a voler seguir. Fins i tot estic sorprès. Les presentacions del llibre han anat molt bé i, pel que tinc entès, la venda està funcionat i ha arribat a llibreries de Barcelona. Ha superat les meves expectatives i és un incentiu molt gran per continuar, sobretot perquè el procés ha sigut molt divertit. Independentment que es vengui més o menys, sentir les paraules de suport de la gent és el millor regal de tots. Segur que hi haurà una història nova, però sense pressió. Ara, vull gaudir una mica més d’aquesta novel·la.

Subscriu-te per seguir llegint