Mar Pujol captiva a Artés amb cançons amb ànima antiga des del Lluçanès

Situat en un altiplà de la Catalunya Central, el Lluçanès és terra d’alzines, camps de conreu, romànic, masies disseminades i una dotzena de pobles on hi viuen unes 8.000 persones. També és on neixen les cançons de Mar Pujol plenes de cuques de llum, cireres molles, pessigolles d’herba seca i la bruixa Napa.

Aquesta cantautora ha publicat només dos discos però porta cinc anys de carrera musical i ha gravat cançons amb artistes com Anna Andreu, Guillem Roma o Júlia Collado Riu. A vegades actua sola amb la seva guitarra clàssica. D’altres, com dissabte a Artés, s’acomboia d’una petita formació musical minimalista.

El seu és un èxit discret i estrany, fet gràcies a cançons sense l’estructura típica d’introducció i tornada, afinades en Re major i d’un instint atàvic. A les entrevistes diu ser qui és gràcies al seu pare llenyataire que l’ha fet apreciar la música i els paisatges ondulats de la seva comarca.

En els concerts s’acompanya de la violoncel·lista vigatana Bruna González, coneguda per compartir escenaris amb Ferran Palau. Dissabte a Artés va ser especial, perquè també hi va haver una segona guitarra, la de Darío Barroso, que forma part de les gires de Salvador Sobral i Sílvia Pérez Cruz.

En l’inici i final del concert s’hi van afegir dues altres veus centennial: Leyre Estruch i Kris Tena, que estan començant les seves carreres en solitari. Des del públic s’ho escoltava la cantant Gessamí Boada, que transita per ramals propers. També s’hi van sentir uns ocells, que va quedar el dubte de si eren gravats o els pardals espontanis dels voltants de Cal Sitges.

Dos anys de gira

Mar Pujol (Prats de Lluçanès, 1999) porta més de dos anys presentant el disc Cançons de rebost (2024), premi Enderrock al millor disc de cançó de l’any segons la crítica. Va ser també guanyadora del premi Tendències de Regió7, que li va arribar el 2022 de manera premonitòria.

A la pradenca li agrada refiar-se de la seva memòria i va pel món sense llistat de cançons ni partitures. Tot i això no es va oblidar d’incloure les seves dues cançons més escoltades: Verd avellaner, on desplega la seva calidesa lo-fi, i Per cada u on fa entrar en erupció un “magma dolç”.

També va recuperar el seu primer EPTrepa (2022). Gravat gràcies a l’ajuda de la seva família que li va donar l’empenta que li feia falta, ja combinava la quotidianitat i allò transcendent. En va reversionar la críptica Ram d’esbarzers donant-li un aire més pompós.

Com a recompensa per la setantena de persones que dissabte l’escoltaven, va incloure dues cançons inèdites que fins ara només s’han pogut sentir en directe i a les stories d’Instagram. Són Ulls clucs i la simpàtica Magranes tu, a l’estil Mazoni, d’un amor no confessat.

Nous concerts a Artés

La programació musical d’Artés segueix al Complex cultural Cal Sitges amb l’Escola Municipal de Música d’Artés (8 de maig) i Astrio (16 de maig). Els germans Berta i Miquel Eslava actuaran a la plaça Francesc Blancher (23 de maig) dins del cicle Nous talents del poble.