Xavier Vernetta, escriptor: «La ficció té molt de realitat, i la realitat té molt de ficció»

Podria explicar de què tracta la novel·la?

És una novel·la senzilla de llegir, però força elaborada. La trama central són les relacions entre els personatges, que els més rellevants són aproximadament dotze. Els principals són la parella que formen la Mireia i la Cèlia, que busquen un lloc on viure i continuar juntes, formar un projecte de vida. Es mouen entre el barri de Gràcia de Barcelona, Manresa, Vilanova i Reus. És una obra bastant intimista, i una part important d’aquesta té lloc a Manresa, a Navàs i a Canet de Fals.

Quin és el motiu d’aquestes ubicacions?

Jo que soc d’un barri de Barcelona, tinc una especial estimació per un tipus de ciutat mitjana, on no es coneix a tothom, però la gent es coneix bastant. Exemples d’això són Reus, Vilanova i, per descomptat, Manresa. En el cas d’aquesta última tinc un lligam especial, perquè quan era petit el meu pare treballava a Canet de Fals quan la urbanització pràcticament ni existia. Ell es dedicava a vendre terrenys i jo l’acompanyava. Durant aquell temps, Manresa va ser la base d’operacions. Uns quants anys més tard, vaig estar treballant en un institut de Manresa com a professor, al Pius Font i Quer, i guardo un bon record.

Per què concretament el carrer Sant Miquel?

En aquells temps, l’institut encara estava en construcció i les aules estaven situades a la Plaça Major, davant l’Ajuntament. Quan venia de Barcelona en tren, pujava pel carrer Sant Miquel cap a la feina. Sempre l’havia trobat un carrer encantador. Tinc molt amor a la ciutat, intento venir de tant en tant, i quan vaig escriure la novel·la vaig decidir fer un petit homenatge.

Aleshores, ha decidit el barri de Gràcia com a ubicació perquè té similituds amb aquestes ciutats?

Exacte, en certa manera a Gràcia hi ha prou densitat de població per considerar-se una petita ciutat dins de Barcelona. De fet, es poden distingir barris dins de Gràcia, i això et dona aquesta llibertat de les ciutats mitjanes, de poder passar desapercebut quan es desitja i donar una dosi d’anonimat, però de conèixer a la gent del teu barri i saber com funciona. Barcelona és una ciutat tan complexa que ha acabat funcionant per barris i districtes.

Deixant de banda la ubicació, quins temes tracta l’obra?

Es podria dir que aquesta novel·la parla sobre les relacions entre persones com a tema central, sobretot les relacions emocionals. Això compren les relacions amoroses, entre amistats, familiars... No necessàriament han d’anar bé. Al llibre hi ha parelles que s’han trencat, d’altres que s’han unit, pares i fills que no s’entenen, d’altres que si, això forma part de la miscel·lània de les relacions. També hi ha un altre tema que he tractat, la creació literària i la relació que hi ha entre realitat i ficció. La novel·la és ficció tota ella, però mitjançant una novel·la que escriu la Mireia puc fer visible aquesta relació entre realitat i ficció. Ella pot reflectir el que li passa al seu llibre, que és el que sovint fem els escriptors, escriure la nostra realitat.

Utilitza la ficció per parlar de temes reals.

Realment, dit així com una cosa inventada, la ficció jo crec que no existeix, el que existeix és una realitat ficcionada. La ficció sempre té molt de realitat, i la realitat té molt de ficció. Els humans necessitem la ficció com a eina per explicar la realitat. Per moltes històries de ficció que inventis, sempre utilitzaràs la realitat com a referència.

Les persones i les relacions evolucionen, no només són complexes, també són canviants

Xavier Vernetta

— Escriptor

Parlar de la complexitat real de les relacions, dona molt marge per escriure ficció?

Efectivament, de fet hi ha un esdeveniment que es dona a les novel·les que és l’evolució. Les persones evolucionen, les relacions no només són complexes, també són canviants. Els personatges aprenen a base de drames i situacions complicades que han de superar. Però no vull que la gent que vulgui llegir la meva novel·la es pensi que és complicada, perquè no és així. Els éssers humans podem comprendre la complexitat de les relacions, i els lectors poden empatitzar amb les situacions dels personatges fàcilment, perquè aquestes relacions formen part de la vida quotidiana.

Per tant, la seva novel·la ens parla de la humanitat i el drama quotidià?

Ens parla de persones, amb els seus drames, dubtes, alegries i moments baixos. M’agrada sentir que les meves novel·les tenen capes, la superfície és molt accessible per a tothom i et permet empatitzar amb els personatges i les seves històries, però si rasques aquesta superfície es van desenterrant capes més profundes. Aquí és on es pot entreveure la complexitat de les persones i les relacions entre individus. Vull que les meves obres siguin més que entreteniment, tractar els meus personatges com a persones, amb errors i contradiccions. A mi, els herois, em fan molta ràbia, perquè sé que són mentida.