Dos grans equipaments culturals que van veure la llum a Manresa

El teatre Kursaal i el Museu del Barroc han estat, en aquestes dues dècades i mitja, els dos projectes cridats a canviar la dinàmica de la capital del Bages

Inauguració del Museu del Barroc de Manresa / Oscar Bayona

Manresa23 D’ABR. 2026 6:25

No han estat cap miracle (o no del tot) però tots dos es van inaugurar per la Festa de la Llum de Manresa: un, el 2007; l’altre, el 2024.

21 d’abril del 2026: el Teatre Kursaal acaba de celebrar els 7.000 dies de la seva reobertura, el 20 de febrer del 2007. Manresa i la Catalunya central van guanyar, a partir d’aquella data, el seu equipament escènic estrella, empès per l’associació cultural El Galliner, la complicitat ciutadana i el consens polític. Un teatre que ha anat creixent sumant rècords (98.355 espectadors el 2025, l’any amb més públic en 18 primavereres) per convertir-se en referent cultural del territori.

En aquest primer quart de segle XXI, la remodelació del teatre del Passeig va ser la primera gran rehabilitació d’un equipament cultural a la capital del Bages. La segona va tardar 17 anys i encara no està acabada. Parlem del Museu del Barroc de Catalunya. Després d’anys i cursos polítics amb projectes sobre la taula que mai no van arribar enlloc, el 2016 començava un llarg procés d’obres no exempt de polèmica que culminaria, el 21 febrer del 2024 amb la inauguració de la primera peça que haurà de portar a l’antic Col·legi de Sant Ignasi -al segle XXI.

EL LLIBRE RECOMANAT

En contra: 23 contes teatralitzats
Esteve Soler
Relats
Editorial 3 i 4
148 pàgines | 15 euros

El teatre Kursaal i el Museu del Barroc (amb el futur Museu de Manresa) han estat, en aquestes dues dècades i mitja, els dos projectes cridats a canviar la dinàmica cultural de la capital del Bages. L’eficàcia del Kursaal ha superat qualsevol expectativa prèvia i, ara, el Museu del Barroc, convertit durant anys en la darrera prioritat municipal pel seu elevat cost estructural, camina com a Museu d’Interès Nacional, una distinció lligada a un finançament permanent. La criatura encara ha de créixer.

De les crispetes a la manteta, de les sales al macrofestival

Si el teatre ha trobat en aquest quart de segle el seu espai referencial no tots els àmbits culturals han tingut la mateixa sort al llarg d’aquests primers 25 anys del segle XXI. La manera de consumir música i cinema va girar com un mitjó amb la implantació digital a les nostres vides, una revolució tecnològica sense aturador. I en totes les revolucions hi ha damnificats: en cinema, amb l’auge de les plataformes digitals, les butaques i les crispetes es van substituir pel sofà i la manteta. Una primera víctima va ser l’Atlàntida de Manresa, que tancava el 2012 i deixada, per primer cop, el centre sense sales de cinema. Però, com amb els vinils, i encara que no s’arribin a les xifres d’afluència de l’època daurada, la màgia del setè art en pantalla gran no està del tot perduda. A Manresa, per exemple, el Bages Centrecontinua apostant per assegurar la millor tecnologia a les seves sales i, tant Berga (cinema Patronat) comSolsona (cinema París) han recuperat les projeccions. Quant a la música, els directes prioritzen el concepte festival amb un cartell de noms estrella i uns preus d’entrades desorbitats en detriment de les sales de petit format i els grups locals que comencen. El consum és més elevat que mai però la venda física residual (la darrera botiga Born 12 va tancar el 2011). En aquests anys, la capital del Bages ha perdut locals, però n’ha guanyat, com la Stroika (2010) o el Voilà! (2009) i ha mantingut clàssics com El Sielu.