Les set vides dels manresans McGregor’s

Són com la Patum però cada dos anys. Ho deia fa dues primaveres la veu de McGregor’s, Toni Holgado, per subratllar que els concerts de la veterana banda manresana s’han convertit de manera biennal en una tradició a la ciutat. Des del 2011, quan va inaugurar la represa dels concerts en un revival que sempre és el penúltim, McGregor’s puja a l’escenari per remetre als seus seguidors -i als fills dels seus seguidors- a una època en què formar part d’un grup de rock era una manera de ser «més lliures». I, com les tradicions s’han de mantenir i el mateix Holgado dona per fet que «no pararem mai, però mai no se sap quan serà l’últim concert», la banda reapareixerà aquest dissabte a la manresana El Sielu, tal com va fer el 27 d’abril del 2024, trenta-tres anys després de la seva primera actuació en la mateixa sala.

La proposta, explica Holgado, proposarà rememorar «els èxits» d’una banda, que des del 2000 formen Pep Rochés (bateria), Carles Blaya (baix), Joan Cayuela (guitarra) i els germans Holgado, Toni i Valentí (guitarra). Per a la veu de la banda, a qui l’escena és com un xut d’adrenalina, cada cita s’afronta «com la primera, amb aquells nervis de l’inici, i com la darrera, perquè el temps passa per a tothom». Així, i sabedors d’una parròquia fidel que combrega amb la prèdica nostàlgica de quan es podia ser políticament incorrecte, la banda pujarà a l’escenari «per donar-ho tot, com hem fet sempre. Intensitat i rock’n’roll».

McGregor’s, que el 2018 va celebrar el trentè aniversari amb el tradicional concert i un doble CD, ha preparat un repertori en el qual, diu Holgado, predominaran els temes del primer disc, Lujuria (1992). Sonaran Obsesión, Eva Maria, De putas o Chico nephilim, «icones» d’una etapa «punk-rock» amb lletres que ara no passarien la censura «social» perquè difícilment existirien. També, La cabina, Fin de mes o la versió Mcgregor’s d’A fluor de Derribos Arias. I més. Touch the moon, del disc Time (1996) o Tocar-te, de l’efímera etapa com a Cranc. No oblidaran Malditos piojos, que van recuperar fa dos anys, o Javi, que han vestit amb arranjaments més actuals, apunta Holgado. Cap estrena? «No, per això necessitaríem un altre tipus d’implicació».

En aquests 15 anys de retorns d’una nit, la de demà dissabte serà la setena i la segona a El Sielu, un espai sempre «especial», diu. Fa trenta-cinc anys de la seva primera actuació en aquesta sala. El frontman manresà -líder també dels Amante Virgen- no deixarà res al sarró per oferir un xou que tindrà els detalls d’attrezzo amb què sovint acompanya l’espectacle. Les ulleres de mosca, per exemple. Perquè, promet, «la nit de dissabte serà un concert, però també una festa».

S’atreveix a relacionar musicalment una cançó amb cada membre de la banda? (S’ho pensa): «Pep, Fin de mes; Carles, Touch the Moon; Joan, Eva Maria i Valentí, Obsesión. I ell? «Soy un Puto».

Subscriu-te per seguir llegint