Artés recorda sis veïns deportats en camps nazis amb un sentit homenatge

Artés s'ha sumat aquest dissabte al projecte Stolpersteine amb un emotiu homenatge a sis veïns del municipi, dos d’ells germans, que van ser deportats pel règim nazi durant la Segona Guerra Mundial, i assassinats en camps de concentració, tret d’un d’ells, que va sobreviure (vegeu la biografia més avall).

L’acte ha aplegat desenes de persones en un recorregut que s’aturava davant dels últims domicilis on cadascun d’ells va viure en llibertat, i on s'ha col·locat la llamborda i la placa de llautó amb el seu nom (les Stolpersteine). Allà, familiars de les víctimes han llegit una breu ressenya biogràfica de l’homenatjat, s'han recitat poemes, i se’ls ha fet una ofrena floral amb sis roses, mentre s’interpretava una peça musical.

Han estat més de dues hores de records, sentiments i històries personals en un acte que, avui, ha anat més enllà del reconeixement i la memòria històrica perquè també ha esdevingut un crit d’alerta i de denúncia davant la deriva que està prenent part de la societat actual cap a models feixistes i autoritaris. Així ha quedat palès en els parlaments que s'han fet a la part final de la jornada davant desenes de persones que havien fet tot el recorregut o que s’hi han afegit a la meitat.

«Avui homenatgem sis homes compromesos, que es van implicar en el món social, polític i cultural en una època difícil i de molts riscos», deia Joaquim Aloy, co-fundador de l’Associació Memòria i Història de Manresa. «Era gent imprescindible al servei de la justícia social i la llibertat que el règim va convertir en números, com si fossin peces d’un inventari a qui volien deshumanitzar per ser republicans i antifeixistes». Tanmateix, «avui fem el contrari, i som aquí per recuperar els seus noms i la seva història».

L’acte també ha comptat amb la presència del president de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo, que ha descrit la jornada com «una reivindicació i un homenatge a tota la deportació republicana i internacional, a gent humil que va assumir un compromís de lluita en un moment cabdal per al nostre país». Ha lamentat «el discurs preocupant i tenebrós que parla de ‘prioritat nacional’ o de ‘primer els de casa’», i ha animat a combatre «les polítiques que tornen per segregar i dividir».

En la mateixa línia s'ha pronunciat el cap de continguts del Memorial Democràtic, Josep Calvet, contrari «a les amenaces que ens assetgen amb racisme i conductes autoritàries»; i l’alcalde d’Artés, Enric Forcada, ha conclòs dient que «això d’avui també és un acte contra el feixisme i a favor de la llibertat».

Els sis homenatjats són:

Secundí Pintó Cortina (C/Raval, 82)

Va néixer el 1901 a Calders, però de petit es va traslladar a Artés. Va ser regidor a l’Ajuntament (PSUC). El 1939 es va exiliar a França, i el 1940 fou deportat a Mauthausen i a Dachau, d’on fou alliberat per les tropes nord-americanes el 1945. Va morir a Artés el 1982, amb 81 anys.

Isidre Creus Plans (C/Raval, 66)

Nascut el 1896 a Artés, va treballar de paleta i fou membre de la CNT, però es va traslladar a Vacarisses. El 1939 s’exilià a França, i fou detingut amb la invasió alemanya del 40. Va ser deportat a Mauthausen, i després a Gusen, on va morir executat l’octubre del 1941 amb 45 anys.

Joan Castells Aguilar (C/Raval, 65)

Nascut el 1901 a Artés, era pagès, i va ser regidor d’Artés en nom del Sindicat Agrícola Rabassaires. Es va exiliar a França, però va caure en mans dels alemanys, i va acabar a Mauthausen i Gusen, on fou assassinat l’abril del 1942, amb 40 anys.

Josep Castells Aguilar (C/Raval, 65)

Germà de Joan Castells, va néixer a Artés el 1908. Va fer de pagès, i amb la derrota republicana del 39 es va exiliar a França, on va seguir els mateixos passos que el seu germà fins a la deportació. Va morir executat al castell de Hartheim el setembre del 1941, amb 33 anys.

Joan Estefanell Ramon (C/Mig, 20)

Va néixer a Artés el 1900. Era fuster, i va viure a Santpedor, però s’exilià a França, on va ser detingut i pels nazis, i va acabar deportat a Mauthausen i Gusen. Moria assassinat amb 41 anys l’agost del 1941.

Antoni Corominas Berenguer (C/St. Pere, 25)

Va néixer el 1905 a Artés, d’on fou regidor, i va ser molt actiu en l’àmbit polític i sindical. Es va exiliar a França l’any 39, i com els seus companys, va ser capturat pels nazis, i va acabar a Mauthausen i Gusen, on el van executar el novembre del 1941, amb 36 anys.