Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Navàs reclama que el sacerdot i poeta Climent Forner figuri entre les grans veus literàries del país

La població bagenca, on el capellà va exercir durant tres dècades de rector, li ret un homenatge i reclama més atenció a la seva figura

La rosa que simbòlicament es va posar a la cadira que en vida podria haver ocupat mossèn Climent Forner

La rosa que simbòlicament es va posar a la cadira que en vida podria haver ocupat mossèn Climent Forner / Albert Obradors

Regió7

Navàs

L’homenatge a mossèn Climent Forner, organitzat pel Grup Escènic Navàs va esdevenir un clam per reivindicar la seva vàlua, humana, sacerdotal i literària, que mai ha estat prou reconeguda i valorada. Diumenge, el món religiós i el cultural es va trobar per destacar la vàlua de Forner. Els ponents que van intervenir van reclamar que la seva extensa i diversa obra literària hauria de ser matèria lectiva als instituts i el nom de “Forner aparèixer al costat dels grans clàssics catalans com Llull, Verdaguer i Carner - poetes del poble –“, en paraules de la pedagoga Maria Estruch.

L’homenatge va començar amb una invocació al seu record ben viu i davant la seva absència física, una rosa blanca a la primera butaca de la primera fila va simbolitzar la seva presència espiritual, al costat on seien els seus familiars.

La personalitat de Climent Forner, que va morir el dia 3 de gener de 2026 a Berga, va ser recordada des de diferents vessants. El rector de Navàs, mossèn Antoni Quesada, que li va agafar el relleu de la parròquia a finals dels anys vuitanta, en va destacar que va ser un capellà marcat per les tesis del Concili Vaticà II i va recordar els pobles on va exercir el seu ministeri: Tàrrega, Castellar de N’Hug, Navàs (31 anys) i les tres parròquies de Viver i Serrateix. Quesada en va lloar la seva intensa activitat pastoral “era un bon predicador que parlava de la vida de la gent que tenia al costat”.

L’historiador Josep M. Badia, va recordar Climent Forner amb paraules del seu pare, Lluís Badia i Torras: “va tenir una perfecta encarnació amb el poble de Navàs”. I ho reblà amb les que va dir el propi homenatjat: “M’he fet i m’he sentit navassenc”.

A Navàs, Climent Forner va mostrar la seva dèria de construir i millorar equipaments com l’església, la Llar, el Casal Sant Genís i la Residència d’Avis. També va ser un incansable promotor d’activitats culturals i de classes de català a principis dels anys seixanta. A la rectoria de Navàs, va escriure els seus llibres de poesia i traducció més rellevants i també la poesia menuda a petició de la gent per celebrar la vida: naixements, comunions, casaments i comiats.

La pedagoga Maria Estruch va parlar de la seva extensa obra literària, “profundament humana”, i va recordar els elogis que havien fet de Climent Forner autoritats en la matèria com Salvador Espriu, “el millor poeta del món “, Isidor Cònsul, “el més gran poeta vivent”, i, tot plegat, per reivindicar que “és fonamental i imprescindible que la seva obra s’estudiï als instituts i es faci llegir a les escoles”.

Jaume Huch, amic i editor de Climent Forner, va deplorar que la seva obra hagi estat poc valorada i que el fet de ser capellà l’hagi condicionat. Huch en va destacar el seu domini de la llengua i l’ofici d’escriure, el compromís en la recerca de l’autenticitat i la veritat. “L’hem de recordar com un dels grans poetes i retornar-li tot el que ens ha donat, reeditant la seva obra i rellegir-la”, va sentenciar.

Josep M. Simó, president del Grup Escènic Navàs, molt emocionat, en nom de l'entitat, va recordar la seva amistat amb el mossèn i l'afició que tenia al teatre. Forner li va confessar, segons va explicar, que si no s’hagués fet capellà “m’hauria agradat fer d’actor”. Durant més de 30 anys, cada vegada que el grup de teatre feia una funció, Climent Forner seia a la segona butaca de la primera fila i comentava “d’aquest Casal Sant Genís me'n sento pare”. Membres de l’elenc navassenc van fer un parell d’esquetxos amb obres que havien agradat molt a Climent Forner.

L’alcalde de Navàs, Jaume Casals, va sumar-se a la proposta de fer arribar l’obra de Climent Forner als instituts i les escoles “ell que ho havia donat tot per la llengua”. I va recordar al bisbe Antoni Deig, navassenc, i a Climent Forner com a defensors del país, de la llengua i al fet que cap d’ells dos “renunciarien mai a una Catalunya lliure”.

L’homenatge, presentat per Quim Pujolar, va comptar amb la lectura de poemes a càrrec de Dolors Cabra (La plaça del Forn), Rossend Sellarès (Picapedrer de mots), Andreu Torres (Cançó a l’Amor) i l’acompanyament musical de Mercè Redorta, que va interpretar entre d’altres, la sardana “El Pla de l’Alzineta”, amb lletra de Climent Forner, mentre es projectaven imatges d’ell.

Els assistents van concloure l’homenatge anant a veure la placa que recorda a Climent Forner, a l’entrada del Casal Sant Genís de Navàs, on es llegeix: “En homenatge a Mn. Climent Forner i Escobet (1927-2026) Impulsor del Casal Sant Genís i picapedrer de la paraula”. Un QR redirigeix a la pàgina de la Vikipèdia on hi ha la biografia de Forner.

Tracking Pixel Contents