Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Pau Bondiez, actor: "La Passió em va despertar la vocació pel teatre, és una gran escola"

El veí d'Esparreguera, de 22 anys, ha agafat el relleu d'Oriol Pla com a protagonista de l'obra "Ragazzo", una peça teatral de Lali Álvarez que ha tornat als escenaris després de deu anys

L'actor d'Esparreguera Pau Bondiez protagonitza l'obra "Ragazzo"

L'actor d'Esparreguera Pau Bondiez protagonitza l'obra "Ragazzo" / ALBA GIBERT

Laura Serrat

Laura Serrat

Manresa

No tothom pot dir que ha agafat el relleu d’un actor a qui admira. Pau Bondiez (Esparreguera, 2003) afronta aquest repte amb Ragazzo, el monòleg escrit i dirigit per Lali Álvarez que torna als escenaris una dècada després de la seva estrena, quan va ser interpretat per Oriol Pla, recentment reconegut amb un Emmy Internacional al millor actor. "Per a mi, l’Oriol és un referent, i poder donar vida a un personatge que ell va fer és com complir un somni", assegura.

Des de petit, es va involucrar en el teatre participant cada any en la representació de La Passió d’Esparreguera. "És una gran escola. A casa hi participaven tots i, des de ben petit, em va despertar la vocació pel teatre", recorda. L’interès per aquell univers de focus i escenaris el va portar a participar en obres amateurs al seu municipi, on va descobrir fins a quin punt gaudia d’aquest món. "La gent em deia que no ho feia malament, i això em va despertar la curiositat per formar-me". Així, va decidir cursar estudis superiors al centre Eòlia. "Ha estat un aprenentatge meravellós que m’ha obert moltes portes", explica. Allà no només va adquirir les eines interpretatives essencials per a la seva carrera, sinó que també va conèixer la professora Lali Álvarez, amb qui ara comparteix la gira de Ragazzo.

"Mai m’havia enfrontat a un espectacle d’una hora i quaranta minuts tot sol a l’escenari. Ha estat un salt abismal, però estic molt agraït de poder fer aquesta obra", destaca. Per interpretar-la, es va haver de documentar, ja que l’obra evoca la figura de Carlo Giuliani, un jove activista assassinat l’any 2001 a Gènova. "Hi ha una voluntat de fer justícia i d’utilitzar l’escenari com a eina de protesta", comenta.

Des de l’estrena al Teatre Eòlia el setembre, ha recorregut una desena d’escenaris, incloent-hi una funció al Teatre Timbre 4 de Buenos Aires, i assegura que la rebuda ha estat extraordinària. "Em sento com en un núvol. Cada actuació em genera nervis, perquè sempre hi ha un punt d’incertesa, però intento entregar-me i fer que la història arribi al públic".

El que més gaudeix com a actor és posar-se a la pell dels personatges i, sobretot, de "l’energia inigualable del directe". Tot i la seva curta trajectòria professional, ja ha trepitjat força escenaris, però cap com el de La Passió d’Esparreguera, el lloc on va fer els primers passos en el món de la interpretació i on, cada any, desitja tornar: "És un teatre meravellós".

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents