«És el primer any que puc viure només de cantar»

El brindis de «La traviata» de Verdi és un dels hits de l’òpera i un dels artistes que seran avui a l’escenari del Teatre Kursaal de Manresa quan Alfredo i Violetta alcin les copes és el tenor manresà Adrià Mas (1989), que actua un cop més a casa en un moment especialment dolç de la seva trajectòria professional.

El Kursaal estarà ple. Com van anar les funcions d’estrena a La Faràndula de Sabadell?

Vam tenir molt bona rebuda del públic i de la crítica. Ara tinc moltes ganes de cantar a Manresa, a la ciutat hi ha un públic d’òpera i representacions com «La traviata» sempre omplen. Estic convençut que agradarà.

En aquest muntatge de la Fundació Òpera Sabadell, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell, vostè interpreta el paper de Gastone, amic de l’Alfredo, protagonista masculí de l’obra. És un rol que ja ha assumit altres cops?

Sí, el Gastone ja l’he cantat altres vegades en produccions de petit format a Barcelona, en llocs com el Palau de la Música. És un paper que el tinc rodat. És l’amic que presenta l’Alfredo a la festa de la Violetta, un secundari que contribueix a reforçar l’argument.

Ja havia actuat amb la companyia vallesana?

No, és el meu debut i em fa molta il·lusió. M’ho van oferir fa un parell d’anys i vaig acceptar de seguida. Des d’aleshores, però, han passat moltes coses. El passat mes de febrer vaig guanyar un tercer premi al concurs Grandi Voci, a Salzburg, i això m’ha obert les portes del circuit internacional. A l’estiu estaré un mes i mig actuant tant a Salzburg com per Alemanya.

Així, doncs, està vivint una etapa interessant?

En les arts, en general, costa ficar el cap, cal tenir disciplina de resistència i resiliència. No pots abaixar els braços, si vols treballar d’això. I quan tens una negativa, has de continuar treballant i aprenent. Estar envoltat de bons companys t’ajuda. Als llocs hi has de generar bon ambient.

Està davant d’un punt d’inflexió, tenint en compte no només aquest salt internacional sinó també la presència a «La traviata» dels Amics de l’Òpera de Sabadell?

Sí, ho podem dir així, potser m’arriba tard, però estic molt il·lusionat. Ara ja estic treballant rols de solista principals, i em sento més còmode cantant un Alfredo que un Gastone. Però Shakespeare deia que no hi ha papers grans i papers petits. Per la meva vocalitat, ara em van millor els rols principals, però em van oferir el paper de Gastone en un altre moment i òbviament tinc moltes ganes de cantar-lo. Estic molt agraït a l’Antoni Lliteres, que fa d’Alfredo, perquè m’ajuda molt. Pots cantar bé, però l’òpera és un treball en equip i tenir bons companys ajuda molt.

Com entoma el repte, doncs?

Se’m sentirà, això segur! Vocalment, de Gastone n’acostumen a fer veus més petites, i jo ara tinc una veu grossa.

I després?

És el primer any que visc només de cantar, està essent molt fructífer. A l’estiu faré de Duc de Màntua al «Rigoletto», el personatge que canta l’ària «La donna è mobile», i de Don José a «Cármen». I ja tinc coses per a l’any següent.

Subscriu-te per seguir llegint