Josefina Caball, traductora: "El futur de la traducció és a la literatura"

«Traduir és apassionant, t’ha d’apassionar», assegura Josefina Caball, que no ha utilitzat mai, per traduir, la intel·ligència artificial. Caball va néixer a Manresa (1958) però ha viscut sempre a Solsona, «soc híbrida», diu. Graduada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i guanyadora del premi Ciutat de Barcelona (2022), ha treballat per editorials com Proa, 1984, Arcàdia, l’Altra, Periscopi, Empúries, Grup 62 i Raig Verd.

Coincidint amb la mort de Franco, la traductora va acabar, el 1976, els cursos de COU a Manresa i, «com que no sabia a què em volia dedicar», explica, va començar a estudiar llengües, concretament l’anglès i el francès. Va viure temporades a l’estranger i, malgrat que «no hi anava per aprendre la llengua, sinó per viure una nova experiència», va ser la manera de començar a familiaritzar-se amb cultures estrangeres l’idioma de les quals, més endavant, traduiria al català.

«Tenia clar que no volia estudiar filologia ni ser professora en un institut», continua, i aviat va veure que, la traducció, era la seva vocació. «Ja des de petita m’agradava passar d’una llengua a l’altra, del català al castellà», diu, i, d’adolescent, hi va incorporar l’anglès: «traduïa, com podia, les cançons que escoltava», explica. Aleshores, Bob Dylan i Leonard Cohen també cantaven en català. ·«No sempre cal un títol per a poder traduir», afegeix.

Tot i això, Caball es va llicenciar a l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets (EUTI) - l’aleshores única formació en traducció de l’estat - i, després d’una estada als Estats Units, el 1987 va començar a treballar per l’editorial Molino, traduint literatura juvenil. Era la seva primera feina com a traductora, però la vocació per l’ofici l’havia descobert quan, a llatí, «traduïa les guerres Púniques», assegura. Va ser amb aquesta editorial i fent parlar en català a personatges com els d’Enid Blyton, on va fer els seus primers passos professionals en el món de la traducció literària. «Vaig passar moltes hores en biblioteques buscant informació», assegura la traductora. La raó és que, en una novel·la, «hi pot aparèixer qualsevol mena de disciplina», diu.

En efecte, Caball recorda com, per parlar d’un protagonista que jugava al beisbol, va haver de familiaritzar-s’hi «i parlar amb gent que hi jugava», o bé com, per a la novel·la que està ara traduint, ha de conèixer els paisatges i els vestits tradicionals escocesos. Actualment, però, la tasca és més senzilla: «només fent una cerca pots veure en imatges allò que l’autor descriu i, així, posar-ho en paraules en el teu idioma matern», diu. Tanmateix, la traducció literal no ho és tot. «S’ha de mirar si l’autor fa servir frases amb molts relatius o si és un text fragmentat. Em sap greu si al lector se li fa pesat, jo no puc canviar l’estil de les seves frases!». Això no obstant, el que sí que s’ha de fer és fer-lo entenedor: «hi ha llibres plens de referents que només s’entenen en un context concret i has d’escollir si adaptar-ho a la llengua, a què l’estàs traduint, o no». El què és imprescindible, però, és la documentació: «has de saber buscar aquests referents; per a mi, és de les parts més interessants de la traducció».

Traductora essencialment de novel·les i assajos de l’anglès al català, i de molts autors afroamericans, Caball ha traduït obres com La poesia del pensament, de Georges Steiner (Arcàdia), «un llibre ple d’intertextualitat», diu; El jardí dels Déus, de Gerald Durrell (Empúries); El color porpra, d’Alice Walker (Proa), best-seller internacional que li va valdre el premi Ciutat de Barcelona 2022; La colònia, d’Audrey Magee (Periscopi); Somnis en temps de guerra, de Ngũgĩ wa Thiong’o (Raig Verd) i Entre ells dos, de Richard Ford (Empúries), «un llibre d’una simplicitat enganyosa», diu, i una de les traduccions més difícils que ha realitzat.

Però, tot i que a la traductora l’apassiona, «traduint no et faràs ric», assegura. La persona que tradueix, explica, cobra un avançament dels drets d’autor i, si el llibre és un èxit de vendes, pot tornar a cobrar el tant per cent que li és proporcional, «però això, en català, no passa mai», continua. Caball, que ha compaginat la feina de traducció amb la docència com a professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha viscut els canvis en la professió i pensa que, a dia d’avui, la feina de traductor és més difícil: «en aquests anys, els traductors automàtics han millorat molt i, tot i que jo no he utilitzat mai ChatGPT, sí que penso que la traducció automàtica podria substituir als traductors humans en textos de caràcter tècnic», diu. «Potser apareixen noves feines, com ara la de revisor de textos fets per la intel·ligència artificial», afegeix.

Però, la professional encara veu futur en la traducció literària: «hi ha dobles sentits, expressions, lírica i una part emocional» que, creu, encara trigaran uns anys a poder ser automatitzats. Si és que això passa.