Hi ha les mateixes oportunitats per als músics que creen des d’entorns rurals? Què els porta a prioritzar una vida a prop de la natura? Hi ha una programació cultural prou sòlida fora de l’àrea metropolitana? Músics de la Catalunya central que viuen en micropobles coincideixen a dir que cada vegada hi ha més artistes que aposten per instal·lar-se en entorns rurals. Tot i que defensen que és possible obrir-se camí com a músic més enllà dels nuclis urbans, també assenyalen que cal una aposta més decidida per la programació cultural fora de l’àrea metropolitana, sobretot tenint en compte que aquests territoris representen la major part del país.
Les xifres indiquen que Catalunya té més de 480 municipis amb menys de 1.000 habitants, però la major part de les oportunitats culturals i musicals continuen concentrant-se a les grans ciutats. Aquesta realitat fa que molts artistes que desenvolupen el seu projecte des de zones rurals tinguin més dificultats per accedir a circuits professionals, escenaris o xarxes de programació cultural. En aquest sentit, la majoria de músics del territori defensen que un dels primers passos per revertir aquesta tendència hauria de ser crear un circuit estable en aquests entorns més rurals, que doni continuïtat a les propostes i consolidi un públic.
Músics del territori reivindiquen que cal fer arribar la cultura més enllà dels entorns urbans
En aquest context, en els darrers anys han sorgit iniciatives que precisament volen donar veu a artistes que creen des dels entorns rurals, com el Festival Itinera (vegeu desglossat). Es tracta d’una iniciativa promoguda per la Fundació “la Caixa” que busca detectar i impulsar talent musical emergent vinculat al món rural i oferir-li un espai per créixer i donar-se a conèixer, a través d’un festival itinerant pels micropobles que enguany ja celebrarà la seva tercera edició.
«L’objectiu és clar: facilitar que els artistes dels micropobles puguin accedir a escenaris professionals i tenir visibilitat mediàtica i noves oportunitats dins del sector musical i que, alhora, es puguin generar nous circuits culturals fora dels grans centres urbans», explica la responsable del projecte Itinera, Carme Crespo. D’ençà que la iniciativa va néixer l’any 2021, ja acumula més de 1.000 concerts en 128 municipis, amb prop de 20.000 espectadors, i, segons la seva directora, en els darrers anys ha evolucionat per posicionar-se com una plataforma consolidada d’impuls al talent musical emergent del territori. Fins ara, 60 nous artistes seleccionats a través de la convocatòria han passat a formar part del circuit del Festival Itinera, amb 20 propostes musicals en els dos últims anys.
Darrere del projecte també hi ha l’Associació de Micropobles de Catalunya, que dona suport a la iniciativa com una eina per acostar la cultura al món rural. «El festival és una manera de programar propostes musicals als micropobles i donar espai a estils com el jazz, el blues o el rock», destaca el president de l’entitat, Joan Solà. «En els darrers anys s’ha vist el bon retorn que té el festival entre els veïns, sobretot perquè és una manera d’acostar la cultura a poblacions mancades d’una oferta cultural regular i, al mateix temps, donar a conèixer músics que creen des d’aquests entorns rurals», apunta.
Iniciatives com el festival Itinera impulsen el talent emergent vinculat al món rural
Solà considera que el fet de portar la cultura als entorns rurals també és essencial per revertir el despoblament que continua patint el món rural. «Actualment, som un 2,4% de la població que viu en micropobles, però fa uns anys érem el 3%». Tot i que el nombre ha anat disminuint gradualment, recorda que arran de la pandèmia molts pobles van viure l’arribada de noves famílies, tot i que no totes s’hi van acabar adaptant. En aquest sentit, creu que per revertir el despoblament cal garantir l’accés a serveis com la sanitat, el transport o l’escola, però també a la cultura. «Sabem que no podem competir amb les grans ciutats, però hi ha d’haver circuits que permetin fer arribar la cultura a tots els racons, perquè és bàsica en tots els aspectes de la vida».
El president de l’Associació de Micropobles alerta que «no ens podem permetre tenir un món rural desert» i considera que el món urbà és el principal interessat que el món rural es mantingui viu. «És essencial per no abandonar el territori, evitar els grans incendis i tenir cura del paisatge, tenint en compte que els micropobles representen el 51% del territori».
ALBA CARETA
Trompetista i cantant de jazz resident a Vallmanya, a Pinós
«Viure a tocar de la natura m’ajuda a inspirar-me per crear i tocar»
«Viure a tocar de la natura m’inspira molt per crear, tocar i estudiar», explica la trompetista i cantant de jazz Alba Careta, amb ressò a nivell europeu. Fa només mig any que la intèrpret i compositora, de 30 anys i nascuda a Avinyó, s’ha traslladat a viure al nucli de Vallmanya, al municipi de Pinós, al Solsonès, amb la idea de buscar un entorn rural on establir-se i poder desconnectar. «Poder tenir aquest espai, em dona molta vida. Tot i que té la seva part negativa, ja que viatjo molt i he de fer moltes hores de cotxe, em compensa crear des d’aquí i no des del soroll i l’activitat de la ciutat», explica Careta.
En el seu darrer treball musical, Panical, s’observa un arrelament a la terra fruit de la connexió que li agrada tenir amb el bosc. «El nom del disc fa referència a un tipus de card que creix a la vora dels camins i a Vallmanya n’està ple», destaca. En aquest sentit, explica que s’inspira molt en la naturalesa. «Em dona aquesta calma per fixar-me en les petites coses; a la ciutat hi ha tant soroll que no pots dedicar el temps a prestar atenció als petits detalls».
Els entorns boscosos de Vallmanya també formen part de l’imaginari visual del seu nou treball. «Fa molta il·lusió que els entorns que apareixen al disc siguin a tocar d’on visc», diu la trompetista i cantant, que ja ha presentat el treball al Festival de Jazz de Granollers, a Cornellà de Llobregat i a Alcanar.
Tot i que ha actuat en una gran diversitat d’escenaris i auditoris, es considera «una gran defensora d’anar a tocar en entorns rurals». «Soc molt feliç d’anar a tocar en petits nuclis rurals per la proximitat que ofereixen amb el públic», assenyala.
Després d’haver fet el pas d’anar a viure en un micropoble com Vallmanya, destaca que «fer música des d’aquests entorns és possible, però més complicat a l’inici». «M’ho puc permetre perquè ja porto uns anys de carrera i m’he fet un lloc dins del panorama musical, però quan comences és un moment més d’exposició i has d’anar als llocs». En aquest sentit, creu que amb un bon transport públic seria més fàcil. «És impossible arribar al meu poble si no és en cotxe».
RAMON FRANCH
Productor, tècnic de so i músic amb estudi a Llobera
«Per a mi l’èxit com a músic equival a tenir qualitat de vida en el dia a dia»
«Viure en un entorn rural pot condicionar, però intentem que des d’aquí també passin coses», diu el productor, tècnic de so i músic cardoní Ramon Franch, de 33 anys, que està al capdavant del projecte musical Goig, amb estudi a Llobera. Es tracta d’una proposta que reivindica el món rural a través de l’adaptació i recuperació de melodies de transmissió oral.
Franch va començar a interessar-se per la música des de ben petit, quan estudiava a l’Escola Municipal de Música de Cardona. Després d’acabar els estudis obligatoris, va decidir formar-se com a tècnic de so a Barcelona, on va viure una temporada amb la seva parella. Més endavant, van optar per traslladar-se a Llobera, al Solsonès. «Buscàvem un lloc on estar tranquils, lluny de les aglomeracions de la ciutat, i on també pogués desenvolupar un projecte musical», explica.
Després d’un temps girant per Espanya amb la banda Juantxo Skalari & la Rude Band, va decidir formar el seu propi grup amb gent del territori. «Amb la banda tenia la possibilitat de participar en grans concerts, però tenia ganes de frenar i baixar el ritme».
Després d’aquesta etapa, va sorgir la proposta musical Goig, on s’encarrega de la guitarra i la percussió, juntament amb Elena Ribera, cantant, músic i actriu. En el seu disc de debut, Goig, reivindiquen la memòria col·lectiva i els rituals compartits a través de la interpretació dels goigs i les devocions populars catalanes.
A banda d’aquest projecte, Franch també forma part de la banda de punk del Solsonès Kif Incendi, on toca la bateria. «Per a mi el punk és una manera de canalitzar l’energia, mentre que amb Goig el que fem és explorar la música tradicional», destaca.
Tot i que no viu exclusivament de la música i ho compagina amb la seva feina com a tècnic de so, assegura que valora molt poder desenvolupar el seu projecte des de l’àmbit rural. «Per a mi, l’èxit és és poder tenir aquesta qualitat de vida i dedicar-me al que m’apassiona».
TITU MARTÍ
Cantautor de Castellfollit del Boix
«Prefereixo viure al poble que ser molt conegut»
David Martí, més conegut artísticament com a Titu Martí, té molt clar què escolliria si el fessin triar entre ser molt conegut o viure en un micropoble: «Si he d’escollir entre ser famós o estar a Castellfollit, prefereixo això segon, perquè en una ciutat trobaria a faltar la calma per compondre cançons», assegura el cantautor, de 26 anys. Nascut a Maó, Menorca, la seva infància va transcórrer en aquest petit poble del Bages de poc més de 400 habitants, on actualment resideix.
La música li ve de família, ja que el seu pare li va ensenyar des de petit a ell i als seus germans a tocar instruments com la guitarra o la flauta. «Els pares ens van apuntar a música i vaig començar amb el violí, però ho vaig deixar i vaig començar a explorar amb la guitarra això de crear cançons», recorda.
El primer disc el va publicar el 2022, sota el títol Anhel, un recopilatori de les cançons que havia creat durant l’adolescència. A partir d’aquest moment, es va posar un nom artístic, utilitzant el sobrenom Titu, amb què tothom s’hi adreça a Castellfollit. «El primer disc el vaig enregistrar sense cap mena de pretensió, amb la idea de fer un recopilatori de cançons».
L’any 2024 va treure el segon disc, D’aquí i d’allà, on parla dels seus orígens menorquins i bagencs. «Amb les cançons, m’agradaria transmetre un missatge d’esperança amb la societat actual».
Martí explica que, actualment, alterna la música amb una altra feina, tot i que el seu somni seria viure del seu art. «Però ja he acceptat que és molt complicat», diu. Considera que els músics que creen des dels micropobles ho tenen més difícil que la resta. «A Barcelona hi ha moltes possibilitats, ja que pots tenir més contactes i més xarxa, en canvi, en un micropoble és com si estiguessis aïllat i, per donar-te a conèixer, t’has de moure molt més». En aquest sentit, creu que les xarxes socials tenen un paper cabdal.
Tot i això, a l’hora d’escriure les cançons, apunta que els micropobles només ofereixen avantatges: «Necessito silenci i pau per inspirar-me. Si tinc molts estímuls, és més difícil trobar la inspiració».
JÚLIA FONT
Acordionista de Sant Feliu Sasserra
«A Sant Feliu hi ha un teixit associatiu i cultural potent»
Una de les artistes que ja ha tingut l’experiència de participar en el festival Itinera, que porta la música als micropobles, és la santfeliuenca Júlia Font, de 29 anys, que l’any passat va tenir l’oportunitat de participar-hi amb el grup La Troupe, una formació de folk-mestissatge que va néixer després del confinament amb la voluntat de reivindicar la música mestissa i festiva. «Crec que el festival ajuda molt a grups com el nostre, que tenen poca cabuda dins la indústria musical, i també és avantatge per als micropobles, perquè així tenen accés a la cultura», destaca Font.
El seu primer contacte amb La Troupe, un grup que ha recorregut escenaris per tot Catalunya encomanant el seu esperit festiu, va sorgir perquè buscaven una persona que toqués l’acordió diatònic i la van trobar a través de les xarxes socials. «L’amor que sento per aquest instrument va sorgir d’una manera espontània i genuïna», explica Font. Des de ben petita, s’havia format en violí al Conservatori de Música de Manresa, però, quan al seu tiet se li va despertar l’interès per l’acordió, en va començar a aprendre al seu costat. «A diferència del violí, ha estat un aprenentatge totalment autodidacte», explica.
Quan va entrar al grup, recorda que el cantant de La Troupe, Ernest Garrido, li va plantejar la proposta de presentar-se al festival Itinera, ja que ell forma part d’un micropoble i, de seguida, s’hi va avenir: «Sempre m’ha agradat reivindicar el fet de ser d’un poble com Sant Feliu Sasserra».
A banda de la seva vinculació amb La Troupe, forma part de la banda de versions santfeliuenca Bluversions com a vocalista. «El projecte va sorgir d’un grup d’amics a qui ens agrada la música i ara ja portem 11 anys», destaca.
Font remarca que, si el grup de versions ha aconseguit arrelar, és perquè «Sant Feliu és molt potent a nivell cultural, perquè té un teixit associatiu molt fort». Tot i que li agrada viure en un micropoble, admet que també té alguns desavantatges: «Com a acordionista tinc les mateixes dificultats que qualsevol professional d’un altre sector. Has d’acceptar el fet de desplaçar-te sovint amb el cotxe, però dedicar-se a lamúsica ja implica moure’t molt, sobretot en determinades èpoques de l’any».
DAMIÀ OLIVELLA
Cantautor i compositor resident a Clariana de Cardener
«Al món rural falta apostar més pels artistes del territori»
«La natura és un accelerador de la creativitat», considera el cantautor, guitarrista i compositor manresà Damià Olivella, que actualment resideix a Clariana de Cardener, al Solsonès. El músic, amb una trajectòria consolidada en estils tan diversos com el blues, la música d’autor i, més recentment, la música meditativa i introspectiva, va decidir traslladar-se en aquest petit poble del Solsonès per viure més a prop de la natura. «Quan estàs en contacte amb la naturalesa, trigues menys a arriba a allò que vols expressar a través de la música», explica.
Des d’aquest nucli del Solsonès, ha consolidat una proposta basada en una gran diversitat d’estils. El seu interès per la música va sorgir arran d’una actuació The Jackson 5 que el va fascinar i, des d’aleshores, es va comprar una guitarra i, com recorda: «Ja no vaig parar». Al llarg de la seva trajectòria, s’ha mogut per estils molt diversos: «M’agradava molt el rock, però, de seguida, vaig descobrir el blues, el heavy, la música més experimental… Amb el temps, vaig començar com a cantautor i, des de fa uns quants anys, m’agrada molt la música més meditativa i introspectiva», destaca el manresà, que treballa per publicar un segon disc d’Ànima Blues. «Intento donar prioritat al fet que allò que escric sigui veritat», explica el cantautor, i una de les coses que li funcionen per compondre és el fet d’estar en contacte amb la natura.
Tot i que reconeix que és més difícil fer-se un espai com a cantautor des del món rural, «perquè tot està més centralitzat», diu que no canviaria per res viure en un entorn com el de Clariana.
«Segurament, hi ha una manca de programació cultural en entorns rurals, però penso que ens falta cultura musical en general i apostar més pels artistes del territori», considera Olivella. En aquest sentit, posa l’exemple que viu a tocar de Solsona, però pràcticament mai el truquen per actuar a la capital de comarca. «Al final som una mica responsables tots; en el món rural, els primers».
