Judith Butler, referent del feminisme: "La ultradreta apel·la a la por i a l’odi"

"Necessitem construir un món on hi hagi menys odi i més comprensió mútua, fins i tot quan no puguem estar-hi d’acord. Viure amb la por i l’odi com a passions organitzadores em sembla que no és la manera de construir una societat millor en aquest moment". Amb aquest optimisme defineix Judith Butler la seva idea de futur, tot i que del present parli en termes de l’auge de l’autoritarisme, la ideologia antigènere i el menyspreu institucional al coneixement.

Judith Butler (Cleveland, Ohio, 69 anys) és una de les veus fundacionals del feminisme contemporani i la teoria queer. Amb el seu primer gran èxit, El género en disputa (1990) va establir les bases d’una idea llavors disruptiva, que el gènere no és una cosa predeterminada, sinó que s’aprèn i es construeix. Recupera aquell títol per recordar que el feminisme és, per definició, una disputa, i que els moviments que avui s’hi oposen no són una derrota o un retrocés sinó el contrari. Butler ho explica des de Barcelona, on avui rep el doctorat honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Butler ha assistit a la pressió de l’administració de Donald Trump contra les universitats, a les quals considera bastions d’antisemitisme i adoctrinament i a les quals ha amenaçat de retirar fons si no compleixen les seves exigències. El descriu com un "autoritari emergent o aspiracional" que apel·la als valors comuns per consolidar el seu projecte.

"No sé què vol que siguin els EUA. Crec que vol alguna cosa per a si mateix, vol tenir cada vegada més poder", argumenta. Així mateix, Butler considera que l’auge de la ultradreta s’explica perquè "està fent una millor feina apel·lant a les passions de la gent, que són la por i l’odi. O la fúria regressiva i nostàlgica".

No obstant, descarta que en això hi hagi una ruptura generacional. "Hi ha també una generació d’homes joves que són molt millors que amb els que jo vaig créixer – explica Butler–. Quan diem que les dones joves van per aquest camí i els homes joves per l’altre, és com: potser sí, potser no. Cada vegada que hi ha una tendència, hi ha una contratendència. Així que no ens imaginem que aquestes idees s’apoderaran de tot, o que ja ho han fet. No crec que ho hagin fet".