Ferran Mascarell: "Barcelona ha d’aspirar a ser la capital del país, no la cocapital d’Espanya"

Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, 1951) va ser conseller de Cultura de la Generalitat en dues etapes i va ocupar el mateix càrrec en qualitat de regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Dies enrere va presentar el llibre "Barcelona. Una immersió ràpida" a la Llibreria Parcir de Manresa.

Barcelona. Una immersió ràpida

Ferran Mascarell

Tibidabo Edicions

19 euros / 280 pàgines

Assaig

Per què ha de llegir la seva obra algú de la Catalunya central?

Per dues raons. Una, perquè està bé conèixer una mica el que llibre pretén, que és que totes les ciutats tenen un caràcter una mica específic. Totes són iguals, però totes són diferents. I Barcelona és una ciutat que té un conjunt d’elements, de caràcter, història i tradició, que són molt particulars, però que a més a més són molt similars al que podríem dir els elements estructurals del país. Hem de veure Barcelona com la síntesi de tot el que el conjunt del país aporta. El talent com a element articulador, la diversitat, la feina, el treball, la lluita són elements socials que no són només barcelonins, estan molt interaccionats amb el conjunt del país. Entenent una mica Barcelona, també s’entenen alguns dels trets del conjunt del país.

El segon motiu?

Barcelona és la capital de Catalunya i ha de fer unes funcions d’interacció amb el conjunt del país molt superiors a les que fa. Això és un dèficit de Barcelona. Jo soc els que creuen que si Barcelona i el conjunt del país es miren amb més proximitat, amb més oportunitat d’entendre, superant una mica el model noucentista de la Catalunya que s’ha de semblar a Barcelona, tenint en compte que ara tot el país s’assembla més del que ens adonem, el conjunt de les ciutats del país definirà una manera de construir país més qualitativa, més real, que no pas la que fem servir mentalment. Catalunya no és Barcelona i la resta sinó una suma de ciutats.

Una de les quals Manresa.

Les Bases de Manresa són història de Barcelona o són història de Catalunya? I qui fa l’aportació? Uns quants intel·lectuals. Però Manresa és l’epicentre. Això forma part d’una manera d’entendre el país, que és d’interacció. Barcelona tal vegada és el servidor central, però els nusos urbans formen part de la mateixa ciutat-país. Catalunya és una ciutat metropolitana en el sentit que és una ciutat que, per sort, no és una ciutat de 10 milions sense espais naturals o productius, és una ciutat que tenim la sort de poder construir amb tots els elements que configuren un espai urbà de qualitat, equipaments claus, una qualitat de vida similar a tots els racons, això és el que hem de buscar.

Però la metròpoli pesa?

Pregunto: només existeix l’espai metropolità barceloní? Girona, Figueres i Banyoles no configuren un espai metropolità? Ahir estava al Maresme i tot ell té mig milió de persones, té una tonalitat metropolitana que no té cap sentit que es vagi fraccionant amb corones de Barcelona. Aquesta idea de mirar Barcelona per entendre un país que s’ha construït a través de la suma de ciutats, pobles i viles que el componen és l’intent principal del llibre.

Això a Barcelona ho entenen?

Ho haurà d’entendre. Barcelona és una ciutat que, a hores d’ara, la sensació que dona és d’estar tancada en si mateixa més del compte. Però el món actual requereix mirades metropolitanes d’una naturalesa diferent. Som 8 milions i anem a 10. Una ciutat com Mèxic DF té 25 milions d’habitants. Nosaltres tenim la sort d’anar a 10 en un espai que té nuclis urbans qualitativament interessants, com Girona o Manresa. Espais entremig que són naturals i d’altres que són productius. Imaginem això per fer la gran ciutat del futur. Dic ciutat en el sentit d'allò que la paraula implica, que és un determinat nivell de serveis, ... La gent, arreu, està preocupada pel mateix: els estàndards d’habitabilitat, la mobilitat, els serveis...

Barcelona xucla massa?

Concentrant-t’ho tot fent cercles a l’entorn de Barcelona estem construint un país radial que no és real.

Com l’Espanya radial.

Madrid és una ciutat regalada que està buidant tot el que no és ella, fins i tot la nostra fiscalitat. No fem nosaltres el mateix, tenim l’oportunitat de fer una altra cosa.

A Manresa necessitem una hora i mitja per arribar en transport públic a la capital. No sé si això importa gaire a la gent de Barcelona

Li ha importat menys del que li hauria d’importar, certament. Però ja comença a ser un problema per a Barcelona. Que el sistema no sigui capaç d’integrar una mobilitat decent, que tinguem un sistema de trens del segle XIX més que del XX, i ja no dic del XXI, no té cap sentit.

Quina és la tesi del llibre?

La tesi principal és que la ciutat és construïda des de la gent que hi viu. I en tant que construïda des de la gent que hi viu, expressa un caràcter de ciutat de societat civil que, per altra banda, és el que s’expressa en la major part de les ciutats del país. Per tant, és una reivindicació de la construcció de les ciutats des de dins, des de la societat civil. En el cas estatal, és totalment diferent. El segon element és que la ciutat ha d’interpretar amb més contundència el seu paper de capital del país. No ha d’aspirar a ser la cocapital d’Espanya, ha d’aspirar a ser la capital del país, perquè és amb el país que té la possibilitat de construir un territori urbà, una metròpoli capaç de ser democràtica, justa, pròspera i benestant. Si vols ser la cocapital de l’estat, el referent quin és? Madrid? Malament, perquè no és un bon referent per Catalunya.

Avui dia, Barcelona entén el rol que ha de jugar?

Barcelona hauria d’estar molt clarament orientada a liderar el principal problema que té la ciutat i les ciutats del país, que és el desencaix institucional i constitucional. Si vius en un territori amb un dèficit de 22 mil milions anuals, el conjunt de les ciutats pateixen. Barcelona no ho pot obviar. I s’ha d’espavilar.

La solució, doncs, és la independència de Catalunya?

Per mi, clarament sí. El nostre país necessita disposar d’un lloc, que se n’hi diu Parlament, on tu decideixes els impostos que fas pagar, i decideixes on els inverteixes. I ara això no passa.

Subscriu-te per seguir llegint