ARTS ESCÈNIQUES
El projecte Fem Òpera porta 1.120 alumnes de secundària al Kursaal
La xifra rècord de 1.120 estudiants de 1r i 2n d’ESO dona vida al llarg d’aquesta setmana al 5è Fem Òpera, un projecte del Servei Educatiu del Kursaal que té la participació de disset centres de la Catalunya Central

Potser no tornaran a escoltar mai més una ària en un escenari o potser estem davant del proper gran tenor o la pròxima gran soprano del país. El futur de cadascun dels més de 1.100 alumnes que durant aquesta setmana han trepitjat la fusta de la sala gran del Kursaal està per decidir, però el més probable és que l’experiència de participar en el projecte Fem Òpera del Servei Educatiu la vagin mastegant durant mesos i anys. «Veus que hi ha nois i noies que marxen taral·lejant les cançons», explicava dilluns, poca estona abans de l’estrena, Cristina Gonzàlez, culpable d’una iniciativa pensada per a estudiants de 1r i 2n d’ESO.
«Quan van començar, ja fa cinc anys, agafàvem òperes infantils, com "El petit escura-xemeneies" o "L’orquestra dels animals", i ja estava bé, però pensàvem, alhora, que els nanos, aquestes cançons, no les tornarien a sentir mai més», reflexiona Gonzàlez, responsable d’un Servei Educatiu que al Kursaal va posar en marxa el Rexics, per a infants de dos anys, el Cantaxics, per a 1r i 2n de primària, el Cantània, per al cicle superior de primària, el Fem Dansa, amb alumnes de 3r i 4t d’ESO i el Fem Òpera, que de dilluns a divendres d’aquesta setmana porta fins a l’equipament del passeig 1.120 alumnes de 17 centres educatius de Manresa i la Catalunya Central.
Dirigit pel David Pintó (escena) i l’Óscar Peñarroya (música), el Fem Òpera arriba a la cinquena edició estrenant vestit. «El títol és el mateix, perquè continuem fent un viatge de les òperes al musical, però després de quatre anys hem canviat el repertori», afegeix Gonzàlez. «Hi ha més òpera a les nostres vides del que sembla», conclou una de les ànimes del teatre.
Dilluns van obrir el foc els escolars dels centres Alt Berguedà (Bagà), Badia i Margarit (Igualada), Castellet (Sant Vicenç de Castellet) i Vedruna (Berga); dimarts van actuar Cardener (Sant Joan de Vilatorrada), Francesc Ribalta (Solsona) i Lacetània (Manresa); avui dimecres ho fan Mig-Món (Súria), Pere Fontdevila (Gironella) i Serrat de Noet (Berga); dijous Alexandre de Riquer (Calaf), La Salle (Manresa) i Llissach (Santpedor); i divendres serà el torn d’Ave Maria (Manresa), D’Auro (Santpedor), FEDAC (Manresa) i INS de Navarcles.

Un moment de la posada en escena d'ahir del 'Fem Òpera' / Dani Casas
«Les cançons que canten ara, potser les senten en un anunci o un videojoc, o encenen la tele i surt un cantant que està interpretant la mateixa peça que ells», indica. «El treball va començar l’octubre amb la formació dels professors», exposa Gonzàlez: «els vam donar el material, partitures, àudios, vídeos amb els moviments escènics, ... i a partir d’aquest moment ja és feina seva, cada centre la comença quan vol o quan pot, i la sorpresa és per a nosaltres, veure com arriben i com ho han preparat». Un instant coronat pels nervis que es produeix la setmana de les actuacions davant els pares, les mares i tothom qui ho vol, perquè l’accés és obert amb entrades a 8 euros (5 euros per als menors de 30 anys).
La concurrència d’aquesta cinquena edició marca un rècord del projecte: «cada any hi ha més instituts que s’hi volen afegir, i amb el David ens vam haver de preguntar si podríem fer caber tants adolescents a l’escenari». La resposta es va constatar afirmativament quan va pujar el teló de la primera de les cinc funcions i més de dos-cents alumnes, vestits de negre, van copar tot el fons de l’escenari.
L’orquestra dirigida per Peñarroya i formada per Jordi Castellà (piano), Ferran Puertas (contrabaix), Elisenda Masachs (flauta), Francesc Puig (clarinet/saxo), Arnau Morell (trompeta), Darío Garcia (trombó) i Dani Guisado i Ramon Torramilans (percussió) se situa al fossar que es crea enretirant les files inicials de la platea. L’elenc el completa un cor integrat per Clara Badia, Núria Sendra, Anna Fabrés i Aina Serra i els dos aclamats solistes, Anna Herebia i Toni Viñals.
La vetllada comença amb una obertura instrumental amb Txaikovski ("El llac dels cignes" i "El trencanous"), Gershwin ("Un americà a París") i "West Side Story". A partir d’aquí, l’òpera i el musical s’entrellacen amb peces de "La traviata", "La flauta màgica", "L’òpera de tres rals", "L’Orfeo" de Monteverdi, el "Duet de les flors" de "Lakme", "La marxa triomfal" d’"Aida", el "Maria" de "West Side Story" i l’"Over the rainbow" del "Màgic d’Oz", entre altres. I, repetida en el bis, el "Do, Re, Mi", de "Somriures i llàgrimes", un himne vitalista.
«Tot en català», remarca Gonzàlez, «gràcies a les traduccions del David Pintó». Els més de mil alumnes han fet un treball de cant, memorització i coreografia que té com a resultat un espectacle de poc menys d’una hora. «El repte del Servei Educatiu és que els estudiants vegin diferents disciplines musicals», afegeix la coordinadora. Cada dia, després de l’últim assaig, carregada de paciència, repeteix una pregària necessària adreçada als joves: «us recomano que aprofiteu aquesta oportunitat».
Subscriu-te per seguir llegint
- Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- Carme Noguera, la dona més gran de l'Estat, a Manresa: 'El que més m'agradava era anar amb les meves companyes a fer una cerveseta i fumar-nos unes cigarretes
- La històrica discoteca Menfis tancarà després de 47 anys
- Així ha estat l'actuació sorpresa de Rosalía a Sevilla: set minuts de 'Lux' en un escenari flotant al mig del Guadalquivir i focs artificials
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres
- Enxampen un menor al volant en un control a Sant Salvador de Guardiola
- Va trucar el Boadella a casa i va dir que tenia una obra que volia fer a Manresa perquè a Barcelona la prohibirien
- Un poble del Pirineu català crea un 'coworking' per atraure nous veïns i frenar el despoblament
