La novel·la negra en català s’exhibeix a la Sense Paraules de Berga amb 11 autors

«La qualitat mitjana del que avui es publica en novel·la negra en català és la més alta de la història», afirma l’escriptor Sebastià Bennasar, investigador i autor de diferents novel·les del gènere i director literari d’Edicions Xandri. Això sí, «sense les xifres de lectors dels anys vuitanta amb l’esplendor de La Negra de La Magrana». Però déu-n'hi-do. O que li diguin a Gil Pratsobrerroca... Bennasar, fundador de Tiana Negra, quan era l’únic festival en català de novel·la negra del país, recalarà demà dissabte a Berga com a autor i com a editor. Ho farà en la quarta edició del festival Berga Negra que organitza la llibreria Sense Paraules, que regenta Carles Turat.

Per al llibreter berguedà, la negra -amb tots els matisos- és «la novel·la social d’avui i, ara mateix, la que en ven més. A principis del XXI hi havia molta novel·la històrica, ara, el gènere negre, per la diversitat de temàtiques, té més lectors i més editorials que hi aposten». Berga Negra concentrarà en una única jornada, a la llibreria, la presentació d’onze novel·les que toquen el negre i tots els grisos per mitjà de dues taules rodones. La primera la moderarà Turat.

Sebastià Bennasar: El gènere negre és com la xocolata: a un li agrada amb llet i a l’altre amb el 85% de cacau

La primera reunió concentrarà autors que han publicat amb Xandri, segell nascut el 2014. Per què? Turat aposta, diu, per col·laborar amb editorials del gènere, com anteriorment havia fet amb Llibres del Delicte; i tot i que Xandri no està especialitzada en negra el mateix Bennasar és fan del gènere, n’escriu i en publica «sense cotilles ni col·lecció específica». Jaume Albert Ollé («una novel·la d’espies»); Laura Minguell («les nits d’urgències en un hospital sempre tenen alguna cosa negra»); Biel Cussó («el Quentin Tarantino català, un negre molt americà); Pau Brunet («un thriller de la Catalunya central»); el mateix Bennasar (amb un thriller que sorgeix del pòdcast que va crear per a Ràdio l’Escala i en el qual ‘assassina’ escriptors reals) o el «soci de Xandri», Oriol Molas, amb una novel·la publicada per 1984 que denuncia els abusos als internats religiosos de la dècada dels 80. Per a Bennasar i per a la mestra berguedana Montse Pérez Fígols, a qui «apassiona» el gènere i que moderarà la segona taula rodona, el negre és un «gènere molt viu», probablement per la gran quantitat de «temàtiques» que s’aixopluguen. Aquesta varietat és, remarca Bennasar, una «oportunitat» per atrapar lectors perquè és, subratlla convençut, «com la xocolata: a un li agrada amb llet i a l’altre amb el 85% de cacau». Triïn.

Berga Negra combina, com apunten Bennasar i Pérez Fígols, «autors novells i primeres espases». Entre els primers, Jaume Solerl’escriptor/mosso berguedà que s’ha estrenat amb La clau de la papallona (amb crim a la Baells) o el consolidat Vicenç Villatoro, amb una novel·la d’espies. Ambdós participaran en la segona taula rodona conjuntament amb Oriol Canals, un dels autors més venuts del Sant Jordi de l’any passat i exponent del thriller cultural; Laia Vilaseca (crims a la reserva del delta del Llobregat) i Jordi Fernando que havia estat director de Meteora i ara, remarca Bennasar, «estem descobrint el bo que és escrivint». Signa un thriller amb rerefons històric amb un filòleg jubilat de protagonista.

Per a Bennasar, pel que té d’entretingut i addictiu, el gènere és una «molt bona fàbrica de lectors». I com és el lector de negra? «Curiós i receptiu», diu Pérez Fígols; "Molt fi, molt atent», diu Bennasar: «no el pots enganyar».

Subscriu-te per seguir llegint