Albert Rumbo reuneix en un llibre la llarga tradició de les Garrofes de Berga

La història de Berga des de principis del segle passat, explica Albert Rumbo, es pot resseguir en clau de comèdia i sàtira llegint l’enorme quantitat de garrofes de les quals es disposa i que l’historiador de la capital berguedana ha recollit en l’extens volum "No és Garrofa, que és veritat!" La paraula que convencionalment designa el fruit del garrofer, és a Berga sinònim de rialles, crítica punyent i Pastorets, dins de les representacions dels quals cada any es reciten aquests versos de caràcter sarcàstic i amb molt humor que repassen l’actualitat local.

"No és Garrofa, que és veritat!"

Albert Rumbo i Soler

Institut Ramon Muntaner i Coordinadora de Pastorets de Catalunya

25 euros / 580 pàgines

«L’origen de les Garrofes l’hem d’anar a buscar als Pastorets d’en Pitarra», explica Rumbo, arxiver i autor de nombrosos treballs sobre la Patum i la cultura berguedana. El 23 de desembre del 1891 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona l’obra "El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga", de Serafí Pitarra. «Va ser el gran renovador del teatre català, però quan va fer els Pastorets ja havia caigut en desgràcia», explica l’autor: «a l’obra, va fer una crítica brutal contra els qui l’havien aclamat, la baixada a l’infern del Garrofa és la baixada a la Barcelona noucentista que enderrocava muralles i feia créixer l’Eixample, deixava com un drap brut els canvis socials, les modes de la burgesia i el Pla Cerdà». La introducció de les Garrofes era ideal per a la crítica i la sàtira de Pitarra.

«Després, les Garrofes es devien incloure en les representacions dels anys posteriors, però no ens consta que s’actualitzessin i la crítica era cap a temes intemporals, com els tablaos flamencs». I com van arribar a Berga? «Algú devia dir per què no?», proposa Rumbo, i es van anar actualitzant cada any.

En la portada del llibre hi veiem un jove Jordi Cussà a l’escenari durant els Pastorets del 1980 recitant les Garrofes als pastors. La tradició, però, va arrencar molt abans. «Tot sembla indicar que, a Berga, els Pastorets d’en Pitarra hi arribaren l’any 1900», apunta l’historiador: «i diem tot sembla indicar perquè, si bé disposem de documentació que certifica que aquell any ja s’hi representaren, no en tenim cap, en canvi, que ens confirmi que aquell fou l’any de la seva estrena a la capital del Berguedà».

El treball que recull les Garrofes des del 1900 fins al 1920, per coincidir amb els 120 anys dels Pastorets de Berga, va obtenir el 1r Ajut a la investigació Pastorets de Catalunya 2020, i aplega totes les Garrofes que s’han conservat. «De la primera època, de l’estrena dels Pastorets d’en Pitarra a la nostra ciutat fins a l’esclat de la Guerra Civil, només hem recuperat una quarteta», puntualitza Rumbo: «la primera que tenim és del 1931», any de la proclamació de la República després de la qual «hom va treure la corona de l’Àliga de La Patum pel caràcter monàrquic». Un incident del qual les Garrofes, com es pot llegir a la pàgina següent, se’n van fer ressò: «són una mica naïf, però tenen intenció».

«La segona etapa va del 1939 al 1972, pràcticament tota la dictadura franquista», indica Rumbo: «les primeres Garrofes que tenim senceres són del 1939, tot just havia acabat un conflicte gens propici per poder realitzar un joc humorístic i irònic com són les Garrofes; malgrat tot, els berguedans de l’època se’n sortiren, i amb nota». L’arxiver destaca d’aquest període el nombre variable d’estrofes que s’observa en els diferents jocs de Garrofes conservats i «el fet que n sempre són quartetes exactes» si bé «aquestes són les estrofes predominants».

Durant aquestes més de tres dècades, «el 99 % de les Garrofes van ser de quatre autors, en Tomàs Pujol i Casals, Francesc Vilardaga i Guitart, Josep Pons i Alsina, el Jepes, i Ramon Calderer i Boixader, «alguns anys anaven signades i altres no». Explica Rumbo que «van tirar cap al bàndol vencedor, però sense fer sang, amb un punt de neutralitat».

El 1973 es va obrir una nova era en les Garrofes amb la convocatòria del primer concurs, per «democratitzar» la possibilitat de ser-ne l’autor en sintonia amb els nous aires que amaraven el país. Segons Josep Montanyà, però, també hi hauria pogut influir que una parella que es veia d’amagat va veure revelat el secret en unes Garrofes i van amenaçar l’autor.

Després de 43 edicions, la davallada en la participació va portar els organitzadors a deixar de convocar el concurs i les Garrofes van passar a escriure-les «membres de La Farsa i les persones que en els darrers anys s’havien presentat al certamen i n’havien resultat vencedores en més d’una ocasió». El 2022, però, el certamen es va recuperar. En un format o altre, les Garrofes no falten mai a la cita dels Pastorets.

Subscriu-te per seguir llegint