Gira-sols, espases i un samurai saluden els visitants de la Cova

Quants manresans aprovarien un examen sobre Sant Ignasi? Millor no saber-ho. El test podria preguntar per què Íñigo López de Recalde, un militar de família noble ferit en combat i en trànsit cap a la vida religiosa, va arribar a Manresa el març del 1522 després de passar per Montserrat; quina experiència mística va tenir amb el Cardener com a protagonista o bé què hi fa un samurai en un mosaic del vestíbul de la capella de la Cova. Totes les respostes i moltes altres qüestions les va explicar ahir l’Eva Torres, la presidenta de l’Associació Cultural Xarxa de Manresa, en la ruta organitzada conjuntament amb Òmnium Bages-Moianès a la qual hi van prendre part una trentena de persones.

«La meva parella és de Manresa i m’agrada conèixer i descobrir la ciutat», explicava Marta Ventura, una veïna de Mataró que es va afegir a l’itinerari Una ruta ignasiana diferent. Després d’una completa introducció a l’exterior de l’església, el grup va entrar a la Cova per amarar-se de la simbologia que conté l’art visible a terra, a les parets i al sostre, com les espases i els canons que recorden «la transformació» d’Ignasi i «la fragilitat dels projectes humans».

La visita va continuar després a la Capella del Rapte, on un manresà en la setantena reconeixia no haver-hi entrat mai, i va continuar Escodines amunt cap a la creu del Tort i el Pou de Llum, dos punts significatius del llegat ignasià a la capital del Bages. «El meu pare, Maurici Majó Claret, va participar en la restauració de les gàrgoles», va recordar la Dolors Majó: «treballava molt bé la pedra seca».

La Xarxa és una entitat que tan aviat munta una xerrada amb àrab per mares marroquines com guia un recorregut per conèixer els espais religiosos de la ciutat. «Fem rutes a la carta per escoles, associacions, col·lectius diversos, ...», va apuntar Torres. La d’ahir va oferir una mirada poc freqüent a la Cova i tot el que envolta l’estada del futur sant a Manresa fa cinc segles. Per això, un dels esquers era «què hi fa un samurai a la Cova?». I no serà perquè no s’hagi explicat vegades, però sempre va bé refrescar la memòria: «Takayama Ukon va ser un noble catòlic japonès i samurai que va viure durant el període Sengoku i va ser testimoni del sentiment antireligiós de l’època al seu país», va explicar la guia, «el seu pare es va convertir al catolicisme per influència de missioners portuguesos i el va batejar com a cristià. Ukon va abandonar el seu estatus per a dedicar-se a la fe i es va exiliar a Manila on va viure una vida de santedat fins a la mort». L’Església catòlica el va beatificar el 2017 i «el tenim a la Cova perquè va afavorir que sant Francesc Xavier prediqués l’Evangeli i va practicar els exercicis espirituals».

Cada racó de la Manresa ignasiana mereixeria una visita per si sol. «Per què hi ha un gira-sol al mosaic del terra?», va preguntar Torres. «Igual que el gira-sol que cerca la llum del sol al llarg del dia, el peregrí també es desplaça cercant la llum del Crist», va respondre. «Ignasi va entendre que no es tractava de ser més fervorós que els altres religiosos i castigar-se més que ningú sinó que calia desprendre’s de l’ego, ser humil i abandonar-se a la voluntat de Déu». Segur que el grup d’ahir, ara aprovaria l’examen. I amb nota.

Subscriu-te per seguir llegint