Àngels Fusté, membre del Galliner: «El nom del Galliner ja estava agafat»

La secretària de l’entitat va haver d’improvisar una denominació després de rebre una notificació del registre.

El Galliner no és el Galliner, legalment parlant?

Quan vam preparar els estatuts, vam triar el nom de Galliner. Jo era la secretària, portava els temes administratius. Vaig anar al registre, abans no et contestaven de seguida. Un dia vaig rebre una notificació on ens avisaven que el nom de Galliner ja estava agafat, perquè hi ha una altra entitat, a Girona, que el porta. N’havíem de buscar un altre.

Quin enrenou!

Vaig haver de tornar a fer els estatuts i posar un nom nou. Els companys em van dir, tu mateixa. I com que havíem batejat l’abonament amb el nom de Toc de Teatre, doncs vaig posar Associació Cultural Toc d’Espectacles.

El seu nom surt citat moltes vegades en el documental.

Em fa molta vergonya, perquè hi ha molta gent que ha treballat i encara ho fa. Com que era l’única noia, per això els vinc a la memòria. Però aquest és un projecte col·lectiu.

Recorda el seu primer dia al Galliner?

El Joan em va citar un dia i em va dir que m’havia d’explicar una cosa, a veure què em semblava.

Què li va dir?

Doncs em va demanar si m’apuntaria a muntar una entitat per recuperar el Kursaal al cap de deu anys i programar teatre.

Què li va respondre?

Que programar teatre, d’acord, però això del Kursaal a deu anys vista no semblava fàcil.

Ara és fàcil apuntar-se al vaixell, no?

Reconec que jo era del sector escèptic. De les que es preguntava si vindria gent el dia que l’obríssim per primer cop per ensenyar-lo, quan estava tancat, perquè era un 24 de desembre i la gent estaria pensant en el sopar.

Subscriu-te per seguir llegint