Francesc Vila, exdirector de l'ODA: "El cas del Galliner és genuí i molt atractiu"

El vilanoví Francesc Vila va ser el primer director de l'ODA i va ajudar el Galliner a omplir el Kursaal d'espectacles escènics.

El 1995 es va crear l’Oficina de Difusió Artística (ODA) dins de l’àrea de Cultura de la Diputació. Com recorda els inicis?

Vaig tenir el goig de ser-ne el primer director, fins a l’any 2003. La nostra feina era estar a l’aguait i recollir l’oferta artística, de teatre, música, dansa i arts contemporànies, que hi havia al país. N’havíem de fer una selecció.

Per ajudar els pobles i ciutats a programar?

A través de reunions amb els programadors, com el Joan Morros i el seu equip, acabàvem de triar els espectacles als quals podíem donar suport o subvencionar. Es tractava que poguessin fer gira pels teatres municipals de la província de Barcelona.

Com recorda la irrupció del Galliner?

Com un cas genuí, insòlit, particular, tremendament atractiu per la força de la gent. I pel saber fer de les persones que en aquell moment encapçalaven l’equip, amb el Joan al davant.

Aquesta singularitat, la programació a càrrec d’una entitat que opera de forma voluntària, va ser un obstacle?

No va ser gens difícil, al contrari. Va ser molt fàcil buscar i establir punts de col·laboració. El que era habitual és que el teatre municipal de torn tingués un tècnic gestor, responsable de la programació. I amb ells establíem els acords que calguessin.

I aquí, en canvi ...

Hi havia una diversitat de persones que no eren funcionaris de l’Ajuntament, però tenien el ple suport del consistori. Decidien en funció dels que els interessava. Sempre trobàvem un encaix fàcil. El projecte del Kursaal està molt bé perquè els teatres s’omplin.

Subscriu-te per seguir llegint