Joan Closas, membre del Galliner: "Va ser un encert no tirar el Kursaal i fer pisos"

Joan Closas és un dels noms històrics del Galliner, un espectador pràcticament professional.

Què va sentir el primer cop que va entrar al Kursaal abandonat?

Que estava mort i hi havia la voluntat de revitalitzar-lo. Que no seria fàcil, però tenia unes potencialitats impressionants. A més, s’havia de decidir si havia de ser al centre, perquè també hi havia la possibilitat de tirar-ho a terra i vendre-ho per fer pisos.

Es va decidir mantenir el Kursaal al seu lloc.

A pilota passada, s’ha vist que va ser un encert que la gent hi pugui venir a peu i també en cotxze. Que estigui al centre és un punt a favor.

Com recorda l’època de Tabola?

El meu germà hi estava ficat, jo era un espectador en aquella època, i és el que al final he acabat fent. Soc espectador per veure quins espectacles interessen, aquesta és la feina que fem ara.

El documental explica la història que hi ha abans del Galliner i segurament molta gent no la coneix.

Una història que la gent de la nostra edat, jubilats fa poc, vam viure com a públic, i després vam portar els fills a Rialles. A les propostes de Tabola hi vam anar com a joves, cobria un espai del dissabte a la tarda, el diumenge a la tarda, que ens permetia gaudir.

Un record especial?

Vam veure coses innovadores, recordo el dia que van fer La torna, dels Joglars. Després, quantes vegades hem arribat a veure els Joglars aquí mateix, al Conservatori! .

Salvar el Conservatori, rehabilitar el Kursaal, ... Sempre guanya l’opció més romàntica?

Romàntica perquè al final es fa romàntica, però el Joan Morros és molt pràctic. Un visionari, i d’això ens n’ha fet partícips a tots. Les coses estan molt pensades abans de fer-les.

Subscriu-te per seguir llegint