L'aparició de restes humanes en una antiga necròpoli de La Mola obliga a repensar el seu futur

Pocs imaginaven que sota un dels cims més transitats de Catalunya encara quedessin restes humanes protegides per la terra. A la Mola, on cada any pugen unes 300.000 persones, segons dades de la Diputació de Barcelona, els treballs d’adequació de l’entorn del monestir de Sant Llorenç del Munt han tret a la llum una antiga necròpoli amb restes de, com a mínim, 14 individus.

La sorpresa per als arqueòlegs no ha estat només trobar-los, sinó comprovar que, malgrat l’erosió i el pas constant de visitants, almenys un d’ells s’ha conservat pràcticament sencer.

La troballa s’ha produït al cim, el punt més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a 1.104 metres d’alçada, entre les comarques del Bages, el Moianès i el Vallès Occidental, dins del terme municipal de Matadepera.

La intervenció forma part del Pla de futur sostenible de la Mola, impulsat després del polèmic tancament del restaurant del cim, al gener de 2024. El que havia de ser una actuació per a ordenar, protegir i millorar l’entorn del conjunt monumental, considerat «Bé Cultural d’Interès Nacional», s’ha convertit ara en una recerca arqueològica de major abast.

L’aparició de les restes ha obligat a detenir i replantejar part dels treballs previstos a l’entorn del monestir. La prioritat, a partir d’ara, serà delimitar l’extensió de la necròpoli mitjançant nous sondejos que, ara com ara, no afectaran cap ruta de la muntanya.

Localitzen les restes de 14 individus al cim de la Mola

Veure Galeria

Només després, i en funció del que reveli una quinzena de prospeccions, es decidirà si es procedeix a noves excavacions que podrien treure a la llum més cossos o altres restes arqueològiques vinculades al monestir.

L’arqueòloga Maica Carmona, directora tècnica de la intervenció, explica que la troballa ha d’interpretar-se amb prudència. «S’han trobat 14 individus, però cal matisar-ho: potser només un es conserva sencer. La gran majoria han arribat fins als nostres dies molt erosionats o incomplets», assenyala.

Segons detalla Carmona, algunes restes han aparegut sense crani o amb parts molt fragmentades, com a conseqüència tant de l’ocupació històrica de l’espai com del pas continuat de persones per aquesta zona.

Entre les estructures localitzades destaquen dues tombes antropomorfes que apunten al segle X, coincidint amb les primeres ocupacions del conjunt monàstic, afegeix l’arqueòloga.

La resta de sepultures, en canvi, no presenten «dipòsit funerari», la denominació tècnica que reben els objectes que acompanyen una persona en el moment de l’enterrament. En aquest cas, l’absència d’aquests elements dificulta la datació. «Estem parlant d’èpoques molt pobres. L’aixovar és allò que va amb l’individu quan s’enterra. En aquest cas, no apareix», agrega l’experta. Les restes han estat traslladades al laboratori, on s’estudiaran en els pròxims mesos per determinar el sexe, l’edat de la mort, possibles traumatismes i patologies de les diferents persones.