Canes 2026 (Dia 2): Quan el festival va fer fora el director d'"El senyor dels anells"... per vestir pantalons curts

Avui ha estat el dia a Canes d’un dels primers premis d’honor d’enguany, el gran Peter Jackson. El cineasta de les trilogies d’El senyor dels anells i El hobbit és també un realitzador amb una sensibilitat narrativa molt especial, com ha demostrat en drames tan sublims com Criaturas celestiales o en joies del gore com Brain dead.

L’entrevista en públic que ha ofert Jackson ha servit per repassar tots aquests moments ben diferents de la seva trajectòria, i diverses anècdotes divertides, com el càsting que va descobrir a Kate Winslet o el dia que va ser expulsat del cine a Canes per vestir pantalons curts. Tot i que Jackson ha explicat que està escrivint en aquest moment un nou film per a la nissaga Tintín, que vol dirigir ell mateix, no deixa també de treballar com a productor i ha donat detalls de The lord of the rings: The hunt for Gollum, ‘spin-off’ de la seva nissaga inicial, dirigida aquest cop per l’actor que va interpretar al mateix Gollum, el singular Andy Serkis.

Obertura de la secció oficial

Avui també ha estat el dia, per fi, de l'obertura de la secció oficial a competició. Dues propostes a considerar i amb el naixement de l'homosexualitat com a eix central, tot i procedir de latituds ben diferents: per una banda, la francesa La vie d'une femme de Charline Bourgeois-Tacquet, i per l'altra la japonesa Nagi Notes, de Koji Fukada. La primera juga a casa i, de fet, sembla haver-se creat amb el propòsit d'abordar dilemes i formes pròpies del cinema habitual de Canes. La vida de la dona protagonista és la vida de Gabrielle, una cirurgiana de cinquanta anys que ha de conviure amb una novel·lista que busca inspiració en ella.

La segona proposta, Nagi Note', també barreja el desafiament de l'art i el dolor personal, però posant en el centre del relat l'existència d'una escultora. El director Koji Fukada, que ja havia sovintejat les seccions paral·leles del festival, signa ara una proposta lenta, minimalista i lacònica, però també entranyable, amb humor i reflexions vitals valuoses. Dues propostes dignes de la secció oficial de Canes, tot i que deixin la sensació que són un aperitiu davant dels plats forts que han d'arribar a la competició en breu.