Manresa aplaudeix el documental Plató 3, projectat a la sala Plana de l'Om

La pel·lícula Plató 3, que dijous es va presentar a Manresa en el marc de DocsAProp (dins del Docs Barcelona), va tenir un bona acollida del públic, que la va aplaudir llargament després del seu visionat a l'Auditori Plana de l'Om, el punt de trobada de CineClub. Plató 3 és un documental que ha iniciat la seva vida a les sales amb bona crítica i que concursa a la secció Docs&Cat del festival Docs Barcelona. El treball, dirigit per Maria Borrell (de Puigverd de Lleida), compta amb la col·laboració en el guió i en la direcció de la manresana Clara Badia, i amb Lluïsa Puig, nascuda a Alàs, a la vora de la Seu d'Urgell, que ha dut a terme la producció executiva.

El documental explica a través dels mateixos joves veïns del poble de Puigverd de Lleida com es va tancar i perquè un pub que portaven dos nois i una noia de la població, el Plató 3 que dona nom a la pel·lícula. Pròpiament és un documental, però sorprèn la guionització, el relat organitzat cinematogràfica i dramatúrgicament a partir dels diàlegs dels joves. Respira joventut durant els 70 minuts de durada, però, alhora, introdueix la càmera amb professionalitat jugant amb diferents tècniques cinematrogràfiques.

Borrell, Badia i Puig són tres amigues de la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra que amb el projecte de Treball Final de Grau (TFG) al davant i un full en blanc van tenir una idea: intentar muntar una obra de teatre sobre el final del Pub i els problemes que van tenir els joves. En van gravar la gènesis, els assajos i la representació d'aquest peça teatral que van crear, i que va tenir un notable èxit a la població quan es va representar. És la història teatral dins de la història de la pròpia pel·lícula, una fórmula que dona joc i que està tractada amb un bon ritme audiovisual.

Dijous a la nit, al col·loqui posterior a la projecció a la Plana de l'Om, les tres joves responsables del treball van rebre elogis del públic pel resultat que s'havia pogut veure. Allò que va començar com un TFG ha acabat, amb cinc anys de feina, en un documental. Les tres joves destacaven en el col·loqui que "la innocència, la il·lusió i la constància" els ha permès arribar fins al final. Els espectadors també van poder parlar amb dos dels joves de Puigvert que el ven documental ha transformat en actors ocasionals.