Els cowboys manresans Borja Olalla i Quim Roca porten la música country a un festival francès

Un duet de country amb harmònica i guitarra de Manresa? Country de KM0? Sí. El músic i compositor Borja Olalla (Manresa, 1991) fa uns anys que explora aquest estil musical, amb diversos EP’s (Songs from a Dusty Road Vol. 1 i Vol. 2) o amb el disc Westerlies, que va sortir publicat ara fa un any, i en el qual va participar el també manresà Quim Roca (1965), harmonicista i terapeuta de la respiració: «Ens vam entendre molt bé», explica Roca. I el que era una col·laboració es va convertir en un projecte en forma de duet. «Muntar una banda no és fàcil», diu, però fer un duet de guitarra i harmònica és més senzill. Els directes funcionaven i, sobretot, en gaudien. El mes passat, Olalla i Roca gravaven el seu primer disc plegats, Mellow Station, que aquest divendres presenten convidats al festival d’harmònica de Calmont, al sud de França.

«Aquí, a casa nostra i a l’Estat, de duets de country amb guitarra i harmònica no en conec cap més», afirma Roca, tot i que és una combinació tradicional del gènere. Mellow Station està format per vuit temes que signa Olalla, alguns dels anteriors treballs del músic, els que millor «han funcionat cop a duet» (com Gunslinger o Desert Rose), diu Roca, i noves cançons creades ja per al nou disc. Per què Mellow Station? «Sona bonic, oi?», riu Roca. «Una estació de tren et remet al country i vam pensar que el nostre estil podria ser country suau, que seria la traducció de ‘mellow’», explica l’harmonicista.

El disc

Gravat amb micròfon de cinta, Mellow Station conté 10 temes enregistrats a l’estudi de Borja Olalla el passat mes d’abril: Wild Rose; Gunslinger; Coal Miner; Let’s Wake Up; Goodbye Dead Valley; Chasing Sunsets; Moon Shine; Freed; Broken Star i Desert Rose, que tanca el treball. Com explica al disc Andreu Galan, harmonicista i poeta valencià, els temes transportaran el públic «al western crepuscular». Cançons pròpies, en anglès, que podrien sonar «sense passaport, en qualsevol bar de Nashville, capital mundial del country, a l’hora del cafè. I és que no hi falta cap dels elements del gènere de John Ford».

El disc, autoproduït, el van gravar a l’estudi d’Olalla, que també és tècnic de so. I el van enregistrar «a l’antiga». Això és amb «un micròfon de cinta», tot i que ara el so passa directament en digital. I amb dues úniques oportunitats per tema: un tot o res, com en un «directe per aconseguir que les cançons sonin més vives». O com defineix l’harmonicista i poeta valencià Andreu Galan en el disc, «tal com raja, sense filtres, ni maquillatges, ni res que s’hi assembli». I les lletres? «N’hi ha que parlen de personatges marginals i atropellats per la vida, amb molts dobles sentits», diu Roca. Tres exemples: Wild Rose, «que reivindica la dona com a heroïna del món del western»; Coal Miner, «inspirada en l’accident que hi va haver a la mina de Fígols, a Cercs, l’any 1975, on van morir 30 miners. És un homenatge a la mineria en general»; o Gunslinger, que posa l’accent en la música «com a forma d’activisme: ‘té una pistola per llengua, que dispara paraules per tot el món’».

Després de Calmont, el duet manresà té previst viatjar a Alemanya per fer-hi dos concerts, el setembre. De moment, vinculats, com l’actuació d’avui, a festivals d’harmònica. És el terreny de Roca, que fa uns mesos va establir el primer rècord mundial en l’acord d’harmònica més llarg, i un espai ben propici: «aquests certàmens busquen mostrar com l’harmònica entra a tots els estils». A Calmont, Roca també farà un taller de respiració. Música i salut.

Subscriu-te per seguir llegint