La manresana Glòria Ballús es regala un concert el dia del seu 77 aniversari

«Són com de la meva família!», riu la musicòloga manresana Glòria Ballús Casóliva (1949). Avui compleix 77 anys. I ho farà acompanyada d’uns músics que mai no va conèixer, però que formen part de la seva vida, Joaquim Pecanins Fàbregas (1883-1948) i Manuel Jovés Torras (1886-1927). També, d’un estol de músics joves, majoritàriament de la comarca, amb qui interpretaran una vintena de peces de Pecanins i de Jovés. Per posar-los a primera línia. Per homenatjar-los. Perquè, diu, «s’ho mereixen». És l’especial manera que té Ballús de bufar les espelmes d’aniversari: organitzant i compartint un concert al Celler Els Til·lers d’Abadal, a Santa Maria d’Horta d’Avinyó. Qui va ser la cap de Protocol de l’Ajuntament de Manresa fins a l’octubre del 2016 avisa: «El concert començarà puntualment a 2/4 de 6 de la tarda». Després, un brindis per celebrar molts anys més: «No sento que ja en tingui 77. Tinc moltes coses a fer!».

Joaquim Pecanins Fàbregas (1883-1948)

«Va ser un músic complet, investigador, compositor, director i pedagog». Folklorista i recol·lector de cançons a Manresa, a Prats de Lluçanès i al Ripollès, entre d’altres. Va guanyar tres anys seguits el concurs de la Festa de la Música, que organitzava l’Orfeó Catala . Director de l’Orfeó Manresà, va crear l’Escola de Música de l’Orfeó Manresà i va fundar el Conservatori de Música de Terrassa. Va editar una Teoria de la música per als seus alumnes.

Doctora en Musicologia i professora superior de Piano i de Pedagogia Musical, Ballús va iniciar a la dècada dels anys vuitanta una tasca de recerca per donar a conèixer la vida musical del territori. Se li va obrir un món allunyat de Beethoven i de Bach que ja no va abandonar. Un món fet d'oblidats noms del folklore local, de sarsueles, sardanes i cuplets, d’aquelles cançons «que em cantava la tieta»... d’un univers musical massa sovint infravalorat. Sota el mestratge de l’etnomusicòleg i compositor Josep Crivillé, Ballús va fer treball de camp, també a través de la memòria oral i es va centrar en els músics manresans i bagencs per treure a la llum i tornar a valorar «partitures, orquestrines, músics... No hi havia gaire recerca feta en aquest territori».

Manuel Jovés Torras (1886-1927)

«Va ser més músic, intèrpret, però sobretot compositor». Va estudiar música a l’Escolania de Montserrat. Va ser violinista, compositor i director. De l’Orfeó Manresà del 1906 al 1908. Tocava al saló del Cinematògraf Principal i, en la seva estada a Barcelona, acompanyava al piano les actuacions de les cupletistes més destacades, com Lola Membrives i Raquel Meller. En la seva etapa argentina va arribar a ser un reconegut compositor de tangos.

D’aquí surten Pecanins i Jovés. Dos dels noms que va «desenterrar», riu, però que, malgrat tot, continuen sent «molt desconeguts tot i la gran feina que van fer». Com portar la batuta de l’Orfeó Manresà: «ambdós tenen una llarga trajectòria com a folkloristes i pedagogs». Ballús ha proposat a entitats com l’Orfeó o equipaments com el Kursaal promoure algun concert per redescobrir aquests músics, però, apunta, «no els encaixa en els seus programes». Així que si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma o el concert l’organitza Ballús i se’l regala. A ella, i a públic.

Els músics que l’acompanyaran en aquesta aventura musical d’aniversari, tenen, assegura, «una sensibilitat especial»: Celeste Alías (veu) i Roger Mas (piano), David Martell (piano) i Anna Clarena (violí), Marcel Martínez (veu i piano) i Arnau Hernàndez (piano). Amb Sònia Antón (veu i clarinet) i Mireia Subirana (veu), Ballús farà duet. La musicòloga obrirà la tarda amb la interpretació a piano sol de les primeres tres peces. Per a l’homenatge, ha buscat un repertori «divers i variat»: valsos, tangos, sardanes, cuplets-foxtrot, xotis... i tot i ser primavera, la tradicional nadala catalana Fum, fum, fum, que té l’origen a Prats del Lluçanès (Pecanins la va transcriure el 1904) i que «de cançoneta local ha esdevingut universal».

Subscriu-te per seguir llegint