La centenària organista Montserrat Torrent revela els seus secrets a Berga: Del bombó al rajolí de whisky

El misteri era saber si Montserrat Torrent seria dissabte a Berga. És la gran dama de l’orgue i fa poc que acaba de complir 100 anys. Però de seguida es va avisar al públic que no. «Ohh», van sospirar des de les primeres files. Tota la resta va transcórrer tal com estava previst: el festival Espurnes Barroques la volia homenatjar de la millor manera.

Com que ja es comptava amb la possibilitat de la seva absència, fa uns dies que l’havien filmat a la mateixa església de Santa Eulàlia tocant les peces del programa. Es van projectar aquestes imatges tot i que qui va interpretar-les senceres i amb l’orgue van ser tres deixebles seus: Jordi Figueras, Juan de la Rubia i Joan Seguí.

El concert va anar desgranant de les composicions més antigues a les més recents. Entremig, s’hi anava intercalant un vídeo on es veia com és el dia a dia de Torrent. «Fa anys que em llevo cada dia a les cinc del matí, no em costa», explicava la barcelonina.

Comença a assajar a casa seva a les sis del matí. Té problemes d’oïda així que toca sense fer soroll, polsant les tecles de fusta amb les seves mans venoses. «Estudio amb silenci, gaudeixo molt. Encara que no soni, per mi sí que sona», anava dient. Passa un parell d’hores concentrada, fins que a les vuit del matí es menja un bombó com a premi.

Després d’esmorzar s’hi torna a posar fins al migdia, quan és l’hora de dinar. Si pot, es pren un rajolí de whisky. Serà aquest un dels secrets de la seva longevitat?

Després d’una bona migdiada, toca una estona més, no surt de casa. Li agrada llegir el diari, fer els mots encreuats i jugar al mahjong online. També escriure missatges per WhatsApp a tota la família, enviant caretes i cors.

El dia a dia i la música d’orgue

Les imatges d’ella anant amb caminador pel pis o mirant el Pasapalabra a la televisió s’anaven intercalant amb les peces que sonaven des de l’orgue de l’església de la plaça de Sant Pere de Berga. Hi va haver composicions del seu «enamorat» Francisco Correa de Arauxo (1584-1654) i de Johann Sebastian Bach (1685-1750), de qui diu que la seva música és prova de «l’existència de Déu». Va fer acte de presència Mendelssohn amb els seus sons eteris, celestes, que creaven un ambient suspès, flotant. També van sonar els registres extrems de Nicolaus Bruhns i un preludi concís de Brahms.

El millor va ser l’estrena d’una peça del compositor reusenc Josep Maria Guix, present a l’acte, dedicada al centenari de Torrent. La van tocar els tres organistes alhora. Per les notes, l’orgue de l’església va semblar convertir-se en un transbordador espacial.

Com és habitual a Espurnes Barroques, hi va haver també teca. A l’entrada es va deixar provar al públic un orgue fet de neules. A la sortida van oferir un bombó de xocolata de la gent del Salt del Colom de l’Espunyola i un xarrup de whisky fet per Quevall Licors de Llançà, que van explicar pas a pas el procés.

Fins al 7 de juny

El festival Espurnes Barroques continua fins al 7 de juny amb actuacions en una vintena de poblacions de la Catalunya central. En alguns casos s’han exhaurit les entrades. Totes les activitats prometen convertir-se en experiència i estan pensades amb cura.

És el cas del sopar que tindrà lloc el pròxim dissabte (21 h) al Celler Entrebosc de Castellfollit del Boix. Personal de l’Observatori Astronòmic de Castelltallat il·lustraran els comensals sobre estels i constel·lacions. En acabat, Alba Careta i Henrio hi posaran música.

Subscriu-te per seguir llegint