Canes 2026 (Dia 7): El director coreà que ha renovat el thriller
Una de les pel·lícules més esperades d'aquesta edició del festival és Hope, perspectiva obscura amb elements sobrenaturals, que signa Na Hong-Jin
L'equip de "Hope", avui al festival de Canes / Clemens Bilan / EFE
Afegeix-nos a Google
Una de les pel·lícules més esperades d'aquesta edició de Canes és Hope, del coreà Na Hong-Jin. El film és una de les diverses compres de la distribuïdora Neon, que fa anys que aposta per films que guanyen finalment la Palma d'Or. The yellow sea i The chase van convertir Na Hong-Jin en un dels realitzadors més admirats del món per una mirada contemporània renovadora del thriller i del cinema negre.
Una perspectiva obscura amb elements sobrenaturals que es repeteix en aquesta Hope, que comença amb una emergència local, la suposada aparició d'un tigre que alerta al cap de policia local Bum-seok, provocant que la comunitat entri en caos. Però aviat es converteix en un misteri més profund i terrorífic, que obliga els residents del poble a enfrontar-se al que és desconegut. El pols en la direcció de gènere de Na Hong-Jin, amb una èpica primera hora de suspens, fan que el potencial del film sigui enorme, però molts li retreuen que després accepti sense complexos la seva naturalesa de film de monstres. Pot convertir-se en una sessió llegendària al festival de Sitges.
La secció Acid, la més independent del festival
Des de la secció Acid, la més independent de totes a Canes, hem pogut veure també el gens convencional film d'animació Blaise. Amb una tècnica de recreació d'imatges estranyament realista, aquesta cinta aborda les dificultats d'adaptació d'un adolescent, molt en la línia de la novel·la gràfica Ghost world, de Daniel Clowes. Amb un esperit melancòlic i caricaturesc, Blaise aconsegueix oferir un retrat familiar amb un rerefons tant tràgic com sarcàstic. Des de molts punts de vista, Blaise és la pel·lícula perfecta perquè destaqui a la secció Acid.
Finalment elogiem també un altre dels debuts apareguts de la Setmana de la crítica al costat del d'Aina Clotet, del què en parlàvem divendres. A Flesh and fuel, de Pierre Le Gall, un conductor de camions veu alterada la seva solitària quotidianitat sentimental. Després d'anys establint contactes sexuals esporàdics per la carretera, la seva vida canviarà en conèixer un col·lega polonès que travessa França per feina. El film sap trobar interès i lògica en una acurada estètica decadent i melancòlica, així com en un retrat sòlid de l'ofici que evoluciona cap a una entranyable història romàntica.
Subscriu-te per seguir llegint
- Pep Guardiola fa parada al Primavera Sound amb la seva filla abans de tornar a La Salle de Manresa
- L'última visita d'un Papa a Montserrat, fa 44 anys, va acabar amb tragèdia
- Pau Palomar, de Castellnou: de treure una de les millors notes de selectivitat a fer pràctiques de física a Suïssa i a estudiar als Estats Units
- Ja és oficial: la UE endureix avui les normes per als amos de gossos i gats amb un nou requisit obligatori
- Jordi Cruz explica l’error que molts fan quan bullen patates, mongetes o bròquil
- Advocats experts en herències alerten d’un error habitual: «La successió s’obre en el mateix instant de la defunció»
- Últimes enquestes de les eleccions del Reial Madrid: així estan els sondejos entre Florentino Pérez i Enrique Riquelme
- La data de la visita papal està marcada a Montserrat per una catàstrofe
