Aleix Solernou, poeta i periodista: "La poesia et permet aproximar-te a un conflicte de manera emocional, més enllà de les xifres"

Aleix Solernou (Sant Joan de Vilatorrada, 1995) sempre va acompanyat de llibretes que són com un petit tresor. A dins, hi guarda versos que escriu durant les seves passejades pel Collbaix. Li agrada escriure a mà, refer i polir poemes com si fossin "petites peces d’orfebreria". Periodista de formació, entén la poesia com un diàleg interior, però en els seus versos també hi batega un instint periodístic que el porta a convertir la poesia en una eina de denúncia. És el cas del seu darrer poemari sobre el dolor del genocidi de Gaza, De pols i runa, premi Gabriel Ferrater de poesia, que aviat veurà la llum. "El premi m’ha donat ales per continuar escrivint", explica Solernou.

L’autor bagenc, que actualment forma part de l’equip de comunicació de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona, no s'imaginava que es dedicaria a les lletres. De petit, somiava ser futbolista, però la família li va encomanar l’amor per la lectura. "A casa sempre hi havia diaris", recorda, evocant l’època en què el seu pare, actual alcalde de Sant Joan, Jordi Solernou, li portava el diari Esport a l’hora del pati. Aquell interès per comprendre el món el va portar a estudiar periodisme, «amb aquella idea utòpica d’escoltar històries i canviar el món». Després de treballar a Ràdio Sant Joan, va entrar a la redacció de Regió7, on va cobrir el referèndum de l’1 d’octubre de l'any 2017, una experiència que el va dur a escriure La revolta del poble (Edicions de l'Albí, 2020), un relat periodístic sobre aquells dies convulsos. "Volia deixar testimoni de les agressions policials en una de les comarques més castigades", destaca.

La voluntat d’abordar conflictes des d’una mirada humana és el que l’ha dut a explorar nous llenguatges a través de la poesia. "La meva parella em va regalar una llibreta perquè hi anotés idees per als articles", recorda. A partir d’aquell moment, va començar a caminar pel Collbaix i a escriure versos que l’ajudaven a afrontar els moments dolorosos. «Dels 20 als 30 anys vaig patir la mort de tres persones molt properes, i la poesia em va servir d’aixopluc, em va ajudar a acceptar la mort i a estimar la vida», explica.

Per a Solernou, la poesia és una manera de "cicatritzar ferides", però també una forma d'aproximar-se als temes que l'inquieten com a periodista. "La poesia et permet abordar els conflictes d’una manera diferent i emocional, més enllà de les xifres", reflexiona. L’obra amb què ha guanyat el premi Gabriel Ferrater aborda qüestions com el dolor de la guerra i la deshumanització. "Davant d’aquest genocidi, volia recordar que la guerra també la vam viure aquí, i que els seus morts també són els nostres", afirma Solernou, que el 2025 també va guanyar el premi Vila de Centelles de poesia amb el poema La guerra a prop de casa. "Busco utilitzar els versos com una eina per denunciar el dolor de la guerra", diu Solernou, que considera que "el periodisme i la poesia són dues maneres de mirar el món que conviuen".

Subscriu-te per seguir llegint