Una obra de Miró arriba als 46 milions a Nova York i bat el rècord de l’artista en subhasta

Joan Miró ha marcat un nou rècord en subhasta amb Retrato de Madame K, que s’ha venut aquest dilluns a la seu de Christie’s a Nova York per 53,5 milions de dòlars, és a dir, 46,1 milions d’euros. La peça tenia un preu de sortida estimat per la casa de subhastes d’entre 25 i 35 milions de dòlars.

Es tracta d’una obra de 1924, realitzada a París, en un moment clau de transició de Miró cap a un llenguatge més lliure, simbòlic i proper al surrealisme. Christie’s la descriu com una pintura on fusiona “desig”, “feminitat arquetípica” i un sentit primari de l’erotisme. Està feta amb oli, carbó i ceres de colors sobre llenç i fa 116,7 x 90,7 cm. No hi ha una identificació tancada i universalment acceptada, però diverses referències apunten que Miró podria haver-se inspirat en l’artista polonesa Dora Bianka. L’obra va passar per mans de Max Ernst i després per René i Jeanne Gaffé, que la van adquirir el 1926. Ja va sortir a subhasta a Christie’s Nova York el 2001, on aleshores va marcar un rècord mundial de subhasta per a Miró. En aquell moment es va vendre per 11,5 milions de dòlars.

L’obra en qüestió es considera una de les peces més destacades del Miró dels anys vint, quan comença a descompondre la figura i a construir aquest univers propi de signes, tensió poètica i llibertat formal que acabaria definint el seu llenguatge.

L’anterior rècord en una casa de subhastes que va aconseguir l’artista que va residir i morir a Mallorca es remunta al juny del 2012, quan a Londres es va pagar la quantitat de 31 milions d’euros per Peinture (Étoile Bleue), de 1927.

Una peça de Picasso

En la mateixa subhasta de Nova York, Christie’s va vendre de Pablo Picasso Tête de femme (Fernande) per 48,3 milions de dòlars, una xifra inferior al màxim que s’havia estimat per a ella, de 60 milions de dòlars.

Aquest bust de bronze de 40,8 centímetres d’alçada es remunta al 1909, després d’un viatge de l’artista i Fernande Olivier, la seva parella sentimental d’aleshores, al poble català d’Horta de l’Ebre, avui conegut com Horta de Sant Joan.

Picasso representa Fernande com si estigués “composta de formes angulars, entrellaçades i esmolades com fulles”, escriu Christie’s, i troba així un nou mitjà per transmetre una sensació de “tridimensionalitat”.

Del malagueny també es van vendre avui el quadre Homme à la guitare, per 40,8 milions de dòlars; l’escultura La femme enceinte, 1er état, per 22,4 milions, i la pintura Tête de femme, venuda per 14,4 milions de dòlars.

Altres vendes

El quadre Número 7A, 1948, del pintor nord-americà Jackson Pollock, també es va vendre aquest dilluns a la seu de Christie’s a Nova York per 181 milions de dòlars, gairebé triplicant l’últim rècord de l’artista en una subhasta.

Aquesta obra de 1948, en què Pollock utilitza la famosa tècnica del degoteig, representa “un moment clau” no només en la seva carrera artística sinó també en el cànon històric en general, ja que amb ella “s’allibera de les lligadures de la pintura de cavallet convencional”, segons Christie’s.

Amb la venda, que es va completar després d’una licitació d’uns set minuts celebrada a la seu de la casa al Rockefeller Center, Pollock triplica el seu rècord de subhasta, ja que la seva última obra més cara havia estat subhastada fa cinc anys per 61,2 milions de dòlars a Sotheby’s.

A Número 7A, un quadre rarament vist pel públic, Pollock aplica molt poc pigment directament sobre la superfície del llenç, d’uns tres metres d’amplada, abocant i esquitxant la pintura “en una dansa lírica de traços negres entrellaçats”, detalla Christie’s.

L’obra formava part de la col·lecció del magnat editorial Samuel Irving Newhouse, mort el 2017, un col·leccionista d’art “fonamental” que al llarg de la seva vida es va interessar per obres d’altres artistes de renom com Pablo Picasso, Mark Rothko o Jasper Johns.

De la seva col·lecció també es va subhastar per més de 107 milions de dòlars Danaïde, de Constantin Brancusi, un gran bust daurat en què l’escultor romanès s’inspira en la jove artista hongaresa Margit Pogany, a qui va conèixer a París el 1910 i a la qual evoca amb el seu cabell fosc recollit en un monyo.

En total, l’artista va elaborar sis versions d’aquest tema, que ara es reparteixen entre el Pompidou de París, el Museu d’Art de Filadèlfia, el Tate de Londres i el Kunst Museum de Winterthur (Suïssa).