Arnau Tordera: "Un monjo de Montserrat té la nostra versió del ‘Virolai’ a Spotify"

«Un grup que canta en català i es projecta des d’un panorama català i catalanista té més dificultats a l’hora d’expandir la seva proposta musical», subratlla Arnau Tordera, cantant i compositor del grup osonenc Obeses. El grup, que ja pot presumir d’una trajectòria de setze anys fent música i discs, ha publicat fa pocs dies L’Ai al cor - diàstole, la segona part d’un treball complet de 14 peces que plasma una experiència vital, visions, experiències i estètiques molt diverses. El camí per concebre’l, subratlla Tordera, s’ha allargat durant tres anys, i ha estat marcat per la mort el 2023 del representant de la banda, Sente Fontestad, també bateria del grup Ja t’ho Diré, a qui van dedicar la peça Cel enllà.

La presentació d’aquesta obra magna la farà a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) avui dins el Festival Recòndit. Segons avança el cantant, el concert avançarà tot el disc Diàstole, així com algunes de les peces de Sístole i altres himnes del seu repertori. En definitiva, el públic hi veurà «un quartet desplegant totes les seves habilitats performatives en directe». A més, serà el retorn de la banda al Pla de l’Estany, una comarca que, assegura, no han trepitjat gaire. «Vam tocar al bar de l’Ateneu de Banyoles en la gira del primer disc», recorda. D’això fa catorze anys.

Contundència musical i lírica

La primera part de l’àlbum, sístole ja va deixar peces electròniques com Amor electrònic o bOCAbOCA; un cant al català a La meva llengua o un irònic elogi als renecs a La vida és massa curta per passar-la renegant. La segona part, que consta de les nou cançons restants, fa una exploració més extrema de gèneres musicals: recull des de metall, cançó popular, barbershop, electrònica i fins i tot música de circ, una barreja de gèneres que la banda formada per Tordera, Arnau Burdó, Jaume Coll i Maiol Montané ha incorporat i treballat fixant-se l’excel·lència com a estàndard. «Quan vam publicar la primera part se’ns va comentar que no havíem sigut tan contundents com en treballs anteriors, i per això vam publicar la peça més extrema que hem fet fins ara, Pols a l’era». Aquesta peça de metall extrem, que va ser el primer senzill d’aquesta segona part, fa una defensa explícita de la pagesia a partir de tècniques de cant gutural. De fet, tot el disc està amarat de reflexions i crítiques al món actual, amb líriques que també aborden la corrupció i la hipocresia política a Circ capitalista. Fins i tot la resiliència també té una cançó pròpia: Elogi del fracàs.

Un «Virolai» power metall

El grup també ha versionat la popular cançó del Virolai amb els acompanyaments i arranjaments de la Coral Canigó, liderada per Jofre Bardalet. «Feia temps que la tenia a la recambra, i havia intentat fer-la amb sons electrònics i després més funks, però no acabava de convèncer-me, fins que de manera diria previsible, vaig arribar al power metall de dimensió simfònica, que era la connexió més evident que es pot fer amb un himne d’aquestes dimensions i que estem acostumats a sentir amb orgue i reverberació gegantina», subratlla el compositor.

Tordera titlla «d’increïble» la rebuda que ha tingut la peça, i n’explica una anècdota curiosa: «Vam rebre un correu d’un monjo de Montserrat que l’havia sentit l’endemà de publicar-la, ens va felicitar i ens va dir que ja l’havia inclòs en la seva llista de Spotify», riu. Entre les col·laboracions del disc complet hi ha la de l’harmonicista Joan Pau Cumellas a la peça Fort en la mort i Magalí Sare a Potser ho hauríem d’haver vist.

«Jo faig la meva música perquè m’estimo aquest projecte, perquè vull que el meu país tingui aquesta música, això m’estimula a fer noves obres, perquè tinc la certesa que amb aquesta proposta musical enriqueixo la cultura del país. Hi ha una responsabilitat», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint