Canes 2026: Els Javis s'emporten el premi a la millor direcció a Canes, que atorga la segona Palma d'Or a Mungiu

El romanès Cristian Mungiu va guanyar ahir per segona vegada la Palma d’Or del Festival de Canes amb Fjord, mentre un meravellós grup de cineastes va ser guardonat en el palmarès, que va reconèixer també un gran film espanyol. Acompanyat dels seus dos fabulosos intèrprets al damunt de l’escenari, Sebastian Stan i Renate Reinsve, Mungiu va afirmar en recollir el premi que «la situació del món no és la millor, però en nom dels nostres fills ens hem de proposar canviar-lo». El seu premiat film va precisament d’això, de com dues cultures es fracturen mentre els fills conclouen atònits que «cal practicar la tolerància», com també va remarcar el cineasta ja guanyador de la Palma d’Or de l’any 2007 amb Cuatro meses, 3 semanas y dos días.

En el millor any del cinema espanyol en el festival de Canes, una producció nacional es va endur un dels premis més importants, el de millor direcció, per La bola negra, de Javier Calvo i Javier Ambrossi. Els madrilenys van admetre viure «un somni convertit en realitat» i van compartir el guardó amb els dos directors espanyols en competició, Pedro Almodóvar i Rodrigo Sorogoyen. Plorant damunt de l’escenari, Calvo i Ambrossi, van remarcar que el seu film vol retre homenatge a les morts viscudes històricament per la comunitat LGBTQ+, com la de Federico García Lorca en el seu film. Van afirmar també que el seu propòsit és «assegurar-se que les següents generacions guanyin en llibertat» i van confiar que «el film canviï els espectadors que veuen la pel·lícula». El guardó a la millor direcció va ser ex aequo, compartit amb un clàssic contemporani, el polonès Pawel Pawlikoski, per la seva sòbria i dolorosa Fatherland. El jurat va ser molt generós també en lliurar dos premis dobles d’interpretació: als dos protagonistes de Coward, de Lukas Dhont, Emmanuel Macchia i Valentin Campagne, i a les dues actrius de Soudain, de Ryusuke Hamaguchi, Virginie Efira i Tao Okamoto. Els guardons es van complementar amb el gran premi del jurat, per a Minotaur, d’Andrei Zvyagintsev, el premi del jurat, per a The dreamed adventure, de Valeska Grisebach, i el millor guió, per a Emmanuel Marre i Notre salut.

Sobre el triomf d’anit dels Javis cal afegir que ahir mateix van signar un contracte per a la distribució internacional del film amb Netflix, amb un ànim ben evident per fer que el film aspiri a l’Oscar amb la força equivalent que li van donar a Emilia Pérez. Sembla evident que La bola negra lluitarà contra Los domingos per esdevenir el film que representi l’Estat en els guardons: l’impuls de Canes i Netflix els dona un rellevant avantatge ara mateix. Tot plegat fa pensar en un recorregut equivalent al que també va viure Sirat l’any passat després del seu guardó a Canes i que va portar el film a una espectacular polarització en la seva recepció i a una llarguíssima carrera durant tot l’any.

Per tot plegat som indubtablement davant del gran any del cinema espanyol a Canes, que també es va reflectir en el palmarès de les seccions paral·leles. A més de l’allau de nous títols que hem vist arreu del certamen, un parell de premis significatius van anar a parar al sac del cinema espanyol i català participant. D’una banda, Aina Clotet, que es va emportar el premi revelació de la Setmana de crítica amb Viva, el seu debut en el llargmetratge. I, de l’altra, també se’n va anar de Canes amb el guardó L’Oeil d’or (L’ull d’or) al millor documental, la coproducció catalana de Fasten Films Rehearsals for a revolution, de la cineasta iraniana Pegah Ahangarani, que va dedicar el premi a tots els seus compatriotes.

Subscriu-te per seguir llegint