'L'ombra del vent' celebra el 25è aniversari: "S'ha convertit en un símbol de pervivència dels llibres arreu del món"

 ‘L’ombra del vent’ – l’obra més cèlebre de l’escriptor Carlos Ruiz Zafón – celebra el seu 25è aniversari amb un llegat més viu que mai. Traduïda a una cinquantena d’idiomes d’arreu del món i amb més de 50 milions de lectors, la història de Daniel Sempere continua gaudint d'una gran popularitat, un fet que l’editor Emili Rosales atribueix a una trama que busca fer “un homenatge” a la literatura, amb tot de personatges vinculats al món del llibre. “Podem dir que s’ha convertit en un símbol de la pervivència dels llibres arreu del món, i aquesta era la intenció de l’autor”, explica a l’ACN. Amb motiu l’aniversari, el pròxim 18 de novembre es publicarà una edició especial de l’obra de Zafón il·lustrada per Pedro Oyarbide.

Ambientada a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, la història comença el 1945, quan el pare del jove Daniel Sempere el porta al misteriós cementiri dels llibres oblidats. Allà el protagonista adopta un llibre que porta el títol de ‘L’ombra del vent’, escrit per un autor maleït anomenat Julián Carax. A partir d’aquest moment Semprere es veu atrapat en un laberint de secrets, intrigues i romanços tràgics que el porten a descobrir la vida d’aquest misteriós personatge, mentre una figura sinistra intenta cremar cada exemplar existent de l’autor.

La primera edició de la novel·la va sortir el maig del 2001 i des de llavors l’univers de Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964-2020) no ha parat de créixer. La traducció catalana va ser la primera que es va fer del llibre, el 2002, i després l’onada el va portar a països d’arreu del planeta. L’editor explica que el darrer lloc on s’ha publicat és a Mongòlia. “És un país amb uns pocs milions d’habitants, la majoria dels quals són nòmades, així que podem pensar que hi pot haver algú que s’hagi parat una estona a llegir un capítol que passa al centre de Barcelona”, bromeja.

La importància de la capital catalana

De fet, un dels elements més característics del títol és el lloc on passa: Barcelona, una ciutat que queda lligada als llibres, així com a un “dels símbols literaris del segle XXI”. De fet, aquest dimecres s’ha fet un acte de celebració dels 25 anys a l’Ateneu Barcelonès, un dels espais de ‘L’ombra del vent’. “La biblioteca real, on els personatges van a buscar llibres i tenen un refugi per a les seves vides, és també la biblioteca d’aquest equipament”, apunta Rosales.

“Hem cregut que era un dels grans espais simbòlics de les novel·les de Zafón, i per això hem volgut celebrar com el llibre ha fet la volta al món i ha tornat a Barcelona”, afegeix. De fet, durant tot el dia s’ha articulat una exposició a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès amb més de seixanta edicions en diferents idiomes de ‘L’ombra del vent’. “Només es podrà veure avui”, insisteix Rosales, “però teníem ganes d’organitzar-ho en un espai absolutament fantàstic”.

Edicions especials amb motiu de l’efemèride

El viatge commemoratiu del quart de segle de l’obra de Zafón es va iniciar oficialment a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, Mèxic, on Barcelona va ser la ciutat convidada. En el marc de la fira es va construir un espai dedicat a l’obra, que evocava el cementiri dels llibres oblidats i pel qual van passar més de 20.000 lectors en molt pocs dies.

Just després es va publicar una nova edició del llibre caracteritzada per un disseny pensat per a la ‘generació Z’, amb els cantells tintats, disponible en castellà i català, aquest darrer editat de la mà de Columna. En aquesta línia de recuperar i ampliar l’univers de l’autor, l’abril passat es va reeditar una versió ampliada de ‘La Barcelona de Carlos Ruiz Zafón’ de Sergi Doria.

D’altra banda, el pròxim mes de novembre es publicarà una edició especial il·lustrada per Pedro Oyarbide, que comptarà amb desplegables i elements tridimensionals liderada per Planeta. El llançament es farà de forma simultània a deu països diferents i, més endavant, s’ampliarà a d’altres.

“’L’ombra del vent ha acabat considerant-se un llibre que celebra la pervivència dels llibres”, insisteix Rosales, “Zafón volia fer un títol on els personatges fossin llibreters, escriptors, il·lustradors, periodistes, bibliotecaris... volia fer un homenatge centrat en la ciutat de Barcelona i passats 25 anys podem dir que s’ha convertit en tot un símbol”.