La nit en què Manresa ha estat un gran 'photocall'

La Gala Plácido, organitzada aquest vespre per celebrar el desè aniversari de la Manresa Film Office, ha permès constatar que la capital del Bages és un excel·lent escenari per a tota mena de produccions audiovisuals i també ha suposat una revelació: la ciutat funciona igualment com un magnífic photocall.

En una època favorable com l'actual, en què els esdeveniments proliferen a la regió interior, l'acte i el lliurament dels premis de cinema han resultat d'allò més apropiats. A teatres amb la categoria i la prestància del Kursaal, els senten bé les catifes vermelles perquè, com la indústria audiovisual, propicien una cerimònia que apaga l'avorriment i encén l'economia.

La litúrgia, que es remunta a l'antiga Grècia, s'ha institucionalitzat en el present: les estrelles que hi desfilen s'aturen, rutilants, davant d'un panell dissenyat per a l'ocasió i somriuen mirant a les càmeres de televisió i fotografia que les enfoquen des dels millors angles. Les seves imatges són fixades per a la posteritat amb un significat inequívoc.

Apareixen als mitjans de comunicació i llisquen per les xarxes socials perquè són rellevants, admirades i sovint envejades. En les grans cites, l'indret és més que un fons o un context. No és una mera localització, sinó la raó de ser. Exactament això és el que ha passat durant la vetllada del 27 de maig de 2026 al centre de Catalunya, la nit en què Manresa s'ha convertit en un gran photocall, i els noms propis, en un llarg etcètera.