Pastora troba "foshón" a l'Abadal Fest

I el cor inflable vermell, que Dolo Beltrán va fer lliscar per damunt del públic, al final va esclatar. Però la nit ja era suau, agradable, després d’un dia de calor de les que fa tremolar les collites, i ja res no podia trencar el cor de les prop de 400 persones que s’estaven rendint a l’energia i a la memòria. A l’escenari, Pastora repassava les cançons que van convertir la banda en una de les més escoltades a començaments de segle, amb aquell Circuitos de lujo que arrasava a les festes. Recorden Cósmica, Cuánta vidaMe tienes contenta? El públic d’ahir de l’Abadal Fest, primer confortablement assegut a l’auditori, escampat per l’àmplia esplanada del celler de Santa Maria d’Horta d’Avinyó, assaborint els vins de la família Roqueta, semblava per una estona haver-se buidat de records. Fins que va sonar alló: “No me llames Dolores, llámame Lola, la que va sola por Barcelona buscando foshón”, i el públic es va desinhibir i la nit, fins aleshores agradable, va començar a tornar-se magnífica.

Pastora arribava al Bages com a part de la seva gira de renaixement, gràcies a un disc, “25 años buscando follón”, que recull les seves 10 cançons més emblemàtiques. Després d’estrenar tour a Girona, i d'actuar, amb les entrades exhaurides, a Madrid i a Barcelona, el duet Dolo Beltrán-Caïm Riba, ahir en format quartet, obria el festival d’Abadal amb una actuació mesurada i equilibrada, amb el toc just de ritmes ballables i melodies que ressonen encara (haurien de fer-ho!) entre els que ja han superat la cinquantena o estan a punt d'endinsar-s'hi. Que s’escolten com el “tic tac” que Beltrán va fer servir de fil conductor de la nit, mentre narrava la història de la Jéssica i el Jónathan, una parella que es coneix, s’enamora i s’allunya per l’impassible caminar del temps biològic, que persegueix les dones com una ombra de la seva longevitat. Un “tic tac” que ho és també de l’amor que va i ve, el “dónde irás si nunca vuelves” que cantava Dolo a “1.000 km”. I llavors l’inflable de color carmí va fer pam!

Però la nit ja no era desamor, sinó la deliciosa indolència de Lola (“Hasta luego, Javier; bienvenido, Manuel”) en la veu, poderosa i avellutada, d’una Dolo Beltrán que al final del concert, sota la lluna que s’anava emplenant, repartia somriures i es feia selfies i es deixava amanyagar per un públic lliurat a la màgia de la nit i de la música, i del picapoll, intens i fresquet, que no havia deixat de ballar a les copes des que s’havia amagat el sol.

L’Abadal Fest, que compleix enguany cinc edicions erigit en el pòrtic d’entrada dels festivals musicals de l’estiu a la Catalunya central, es clourà aquest dissabte amb el concert de Ramon Mirabet, que substitueix Manu Guix, ingressat a causa d’una pneumònia. El certamen l’organitzen Victori Produccions i el Celler Abadal

Subscriu-te per seguir llegint