Alba Careta, intèrpret i compositora de jazz: "Sent dona i tocant la trompeta, jo també he sigut un card"

Hi ha persones a les qui els agraden els cards, i la trompetista Alba Careta (1995) n’és una. Nascuda a Avinyó, Careta va créixer en el món de la música tocant la trompeta i s’ha convertit en una reputada intèrpret i compositora de jazz a escala europea. El 2018 va començar el seu projecte personal, Alba Careta Group, i des d’aleshores ha publicat quatre discs, l’últim dels quals Panical, llançat aquest gener per Microscopi i que es podrà escoltar aquest diumenge (15 h) al Festival d’Arts Contemplatives RITE de Llinars del Vallès.

«Vaig decidir que em dedicaria a la música quan em vaig adonar que era una sortida professional», explica Careta, que no ha volgut mai fer de docent. L’artista estava aleshores estudiant secundària i va veure en el seu germà, ja músic, la que seria la seva vocació: «ell s’hi dedicava i vaig tenir clar que era molt millor ser feliç que no pas fer una altra feina que no m’omplia». Va ser també «per culpa o gràcies a ell», riu, «amb qui fer música era la manera de jugar quan érem petits», que l’artista va descobrir el món del jazz. Santi Careta organitzava els tallers musicals d’Avinyó i va ser al curs de jazz on l’Alba Careta va poder conèixer a persones amb la seva mateixa inquietud.

Després de dos anys estudiant a l’ESMUC se’n va anar a La Haia (Holanda) a estudiar un Erasmus «i allà va començar el meu projecte», afirma. Gràcies al fet que el sistema educatiu no obligava els alumnes a presentar una tesi escrita, Careta va trobar el temps per a començar a compondre allò que ella volia tocar: «el concert de final de grau el vaig fer amb la meva música», explica. Acabats els estudis, d’aquell primer projecte en va sorgir un grup: Alba Careta Quintet, una gira de 12 concerts per Holanda, Andalusia i Catalunya i un disc: Orígens (2018). «Un àlbum molt fresc, molt de primeres sensacions», assegura.

Tot i que a Orígens s’hi poden trobar referències a clàssics del jazz com Lee Morgan o temes més de swing, Careta explica que beu molt de la música contemporània i el trompetista nord-americà Ambrose Akinmusire, el contrabaixista Avishai Cohen i els pianistes Tigran Hamasyani, d’origen armeni, i l’israelita Shai Maestro, que és el productor del seu darrer disc, són alguns dels seus músics de culte. «El meu procés compositiu consisteix a nodrir-me de la música que crec que connecta més amb mi o que expressa el mateix que vull dir jo, deixo que el meu sistema l’assimili, la passo pel meu sedàs i escric allò en què l’he transformat».

Aquest procés de transformació, però, no acaba amb l’escriptura de la partitura, sinó amb el so dels instruments. Careta compon les harmonies amb el piano, les toca amb la trompeta i, finalment, les porta als membres de la banda. «És el moment en què em sento més vulnerable», explica, però també és el moment que la partitura esdevé l’autèntica composició: «ells la transformen i deixen que es desenvolupi segons el seu instrument», explica: «és un diàleg que mai no podràs tenir amb una màquina».

De fet, Careta assegura que l’electrònica no juga cap paper en la seva creació musical. «La meva música és orgànica i el jazz permet molta improvisació. M’agrada que els músics posin part de la seva personalitat a la peça», diu. Això no obstant, totes les cançons de l’Alba Careta tenen una història al darrere; el mateix succeeix a Panical (Microscopi, 2026), el seu darrer disc i el qual té un origen molt personal. «Tenia ganes de dedicar el disc als cards, a totes aquelles dones que els han dit que són cards». El panical o card corredor, és un tipus de card de muntanya, una planta que «a mi no em sembla lletja», diu, i que representa, per la seva diferència, a totes les dones indomables «amb punxes, que costen d’agafar». Però el card, per a la trompetista, és també una manera d’explicar el seu camí com a dona de la mà d’aquest instrument: «quan vaig començar era, gairebé a tot arreu on tocava, l’única noia», explica, «i m’ha costat molt que alguns homes em consideressin vàlida». Per això, assegura, «jo també he sigut un card». Quan se li pregunta per què va escollir la trompeta, Alba Careta admet que no ho sap, però que, més tard, quan el seu pare li va explicar que el seu avi havia estat corneta del poble va començar a pensar que, la trompeta «és l’herència de l’avi que no vaig conèixer».

Tot i això, Careta s’ha consolidat com una referent en el món del jazz, un gènere minoritari a Catalunya, «un país molt petit com per viure’n» i que, a més, no té la cultura d’anar a concerts que poden tenir altres països. «A Holanda a la gent li agrada sorprendre’s i anar a veure música diferent, i a Alemanya sempre hi ha molt de públic», afegeix. Careta té molt clar que els mitjans no promocionen res més que la música pop, «ja t’entrenen per escoltar-la», diu, però també està convençuda que el jazz, si arribés a més públic, també agradaria molt.

Careta estarà tres anys de gira amb Panical, el pròxim concert del qual es farà, demà, a Llinars del Vallès. Igualment, participa en nombrosos projectes com ara Libérica, grup de fusió de música catalana, jazz i flamenc, com a solista a l’OMAC (Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya) o amb el grup de rap Extraño Weys. «Cada cop tinc més compromisos i no me’n canso», assegura, perquè, per a l’artista, l’important no és l’escenari sinó la gent amb qui el comparteix.