CRÍTICA / TEATRE
La Lloll Bertran sempre embolica la troca
La intèrpret igualadina va rebre aplaudiments en la cloenda de la temporada del Toc de Teatre al Kursaal de Manresa, amb la comèdia "La paella dels dijous"

Núria Cuyàs, Lloll Bertran i Jordi Andújar, en un passatge de l'obra / SERGI PANIZO

Els dijous, paella, com mana la tradició d’origen divers. Però la dramaturga Cristina Clemente juga amb la usança per donar-hi el necessari punt d’especialitat i clímax perquè, en el cas que ens ocupa, no és una paella qualsevol.
"La paella dels dijous", sota la direcció de Muguet Franc, abaixava el teló del Toc de Teatre de la temporada d’enguany, el darrer cap de setmana de maig al Kursaal de Manresa. Interpretada per Jordi Andujar, Núria Cuyàs i la incombustible igualadina Lloll Bertran, l'obra situa l’espectador en la tradició dels dijous d’una mare i els seus fills, la Lia i en Guifré: dinen paella junts. Però aquell dijous és especial, la Mercè (Bertran) ha fet paella de marisc. Els ha de comunicar quelcom important.
La Mercè ho té tot a punt, i com sempre la seva crescuda mainada arriben al dinar amb demandes, consultes i exigències. Però quelcom es respira en l’ambient… Només és el suquet de peix que ha preparat la Mercè per la paella de marisc o hi ha res més? I la Lia i en Guifré, seguint els indicatius i esquemes de la comèdia de situació, emprendran un camí totalment oposat, basat en suposicions i suspicàcies completament errònies, però que gràcies a la situació, faran apropar-se a la mare i adonar-se'n en què havien convertit la seva relació. La Mercè aprofitarà l’anodí malentès i l’excessiva imaginació del noi i la noia per jugar una bona estona amb ells.
"La paella dels dijous" és una comèdia d’embolics en moltes escenes passada de frenada que evidencia en excés la previsibilitat. A voltes, és un relat caòtic que va obrint fronts, però que es van preveient de ràpida resolució i un xic efímers. Però funcionen perquè tenen l’amabilitat de la bona intenció, la preocupació, l’estima i potser és buscat aquest volgut to de despropòsit que la fa una peça de curt recorregut però amè i entretingut. Important el contrapunt que inicialment es donen el germà i la germana per unir-se en la seva decisió i marcar el contrast entre ells dos i la mare i amb un resultat interpretatiu de l'actor i les actrius ben reeixit. El teló de la temporada d’enguany baixava amb aplaudiments i música i escalfant motors per la següent, amb l’estrena de les noves butaques del teatre manresà.
Subscriu-te per seguir llegint
- Pep Guardiola fa parada al Primavera Sound amb la seva filla abans de tornar a La Salle de Manresa
- L'última visita d'un Papa a Montserrat, fa 44 anys, va acabar amb tragèdia
- Pau Palomar, de Castellnou: de treure una de les millors notes de selectivitat a fer pràctiques de física a Suïssa i a estudiar als Estats Units
- Jordi Cruz explica l’error que molts fan quan bullen patates, mongetes o bròquil
- Ja és oficial: la UE endureix avui les normes per als amos de gossos i gats amb un nou requisit obligatori
- Advocats experts en herències alerten d’un error habitual: «La successió s’obre en el mateix instant de la defunció»
- Últimes enquestes de les eleccions del Reial Madrid: així estan els sondejos entre Florentino Pérez i Enrique Riquelme
- La data de la visita papal està marcada a Montserrat per una catàstrofe