Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

CRÍTICA / TEATRE

La Lloll Bertran sempre embolica la troca

La intèrpret igualadina va rebre aplaudiments en la cloenda de la temporada del Toc de Teatre al Kursaal de Manresa, amb la comèdia "La paella dels dijous"

Núria Cuyàs, Lloll Bertran i Jordi Andújar, en un passatge de l'obra

Núria Cuyàs, Lloll Bertran i Jordi Andújar, en un passatge de l'obra / SERGI PANIZO

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Assumpta Pérez Treviño

Assumpta Pérez Treviño

Manresa

Els dijous, paella, com mana la tradició d’origen divers. Però la dramaturga Cristina Clemente juga amb la usança per donar-hi el necessari punt d’especialitat i clímax perquè, en el cas que ens ocupa, no és una paella qualsevol.

"La paella dels dijous", sota la direcció de Muguet Franc, abaixava el teló del Toc de Teatre de la temporada d’enguany, el darrer cap de setmana de maig al Kursaal de Manresa. Interpretada per Jordi Andujar, Núria Cuyàs i la incombustible igualadina Lloll Bertran, l'obra situa l’espectador en la tradició dels dijous d’una mare i els seus fills, la Lia i en Guifré: dinen paella junts. Però aquell dijous és especial, la Mercè (Bertran) ha fet paella de marisc. Els ha de comunicar quelcom important.

La Mercè ho té tot a punt, i com sempre la seva crescuda mainada arriben al dinar amb demandes, consultes i exigències. Però quelcom es respira en l’ambient… Només és el suquet de peix que ha preparat la Mercè per la paella de marisc o hi ha res més? I la Lia i en Guifré, seguint els indicatius i esquemes de la comèdia de situació, emprendran un camí totalment oposat, basat en suposicions i suspicàcies completament errònies, però que gràcies a la situació, faran apropar-se a la mare i adonar-se'n en què havien convertit la seva relació. La Mercè aprofitarà l’anodí malentès i l’excessiva imaginació del noi i la noia per jugar una bona estona amb ells.

"La paella dels dijous" és una comèdia d’embolics en moltes escenes passada de frenada que evidencia en excés la previsibilitat. A voltes, és un relat caòtic que va obrint fronts, però que es van preveient de ràpida resolució i un xic efímers. Però funcionen perquè tenen l’amabilitat de la bona intenció, la preocupació, l’estima i potser és buscat aquest volgut to de despropòsit que la fa una peça de curt recorregut però amè i entretingut. Important el contrapunt que inicialment es donen el germà i la germana per unir-se en la seva decisió i marcar el contrast entre ells dos i la mare i amb un resultat interpretatiu de l'actor i les actrius ben reeixit. El teló de la temporada d’enguany baixava amb aplaudiments i música i escalfant motors per la següent, amb l’estrena de les noves butaques del teatre manresà.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents