David Pintó i Albert Triola, un tàndem d'èxit

L’adaptació teatral de la novel·la "El lladre de llibretes", de Gianni Solla, va tancar dies enrere la temporada teatral de la sala petita del Kursaal de Manresa. Interpretat per Albert Triola, i adaptat i dirigit pel manresà David Pintó, el muntatge presenta la història d’en Davide, una serena i gens esperada narració d’una veu íntima i personal en creixement, una lluita constant i persistent. Alhora, veiem com històries petites acaben esdevenint grans relats.

En Davide es presenta com "el dels porcs". Viu en un petit poble del sud d’Itàlia. Un petit defecte físic l’assenyala, el marca i l’avergonyeix a ulls de tots, principalment del seu pare, un home rústec, analfabet i afecte al règim de Mussolini, escenari històric en què es desenvolupa la història. Però els ulls i l’esperit d’en Davide són clarividents, profunds: hi ha alguna cosa, hi ha un altre horitzó més enllà del seu poble i de la seva realitat, creu fermament en una altra vida. Com? Aprenent de lletra, podent llegir i escriure. La seva realitat canviarà amb la influència dels seus dos únics amics, la Teresa i en Nicolas, i malgrat les contradiccions que manté amb ells. Però també el seu braó i energia seran determinants per fer un gir dramàtic que el conduiran cap a un destí del qual mai hagués pogut imaginar, malgrat el profund desig de canvi: "la part mes fonda del més profund oceà és dins el meu cap".

"El lladre de llibretes" és una proposta sòbria i funcional amb el necessari i volgut pes en el text i el relat que s’hi duu a terme. Albert Triola exhibeix un discret i acurat poliedrisme interpretant tots els personatges intervinents a la història: i amb poc, queda clar, ben definit i aconseguit. Cada personatge té empremta pròpia però el més important: que la veu d’en Davide sobresurti per sobre les altres, per essencials que siguin en la seva crònica personal. Bon treball del manresà en la direcció posant èmfasi en aquelles parts de l’argument que requereixen especial atenció i interès.

Bona afluència de públic que van recompensar l’intèrpret amb llargs i calorosos aplaudiments que posaven punt final al cicle de teatre de la Sala Petita.

Subscriu-te per seguir llegint