Urtasun qualifica de «vergonya» la sentència de les pintures de Sixena, però insisteix que no pot fer res sobre això

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha tornat a qüestionar aquest dijous la sentència judicial que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a tornar les pintures de la sala capitular del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena però, una vegada més, ha reconegut que poc pot fer sobre això. «No depèn de mi, està judicialitzat», ha assegurat en declaracions a RAC1 durant una visita al recinte del Primavera Sound al Parc del Fòrum de Barcelona.

«Amb les pintures de Sixena, ho he dit sempre: és una sentència que no té ni cap ni peus. És una sentència que és una vergonya, perquè el més important en qüestions patrimonials és fer cas als qui en saben, i els tècnics del MNAC han dit que traslladar-les té molts riscos», ha dit Urtasun. El mes d’abril passat, el ministre ja va lamentar al Congrés que el conflicte hagués acabat als jutjats i va deplorar que s’ignori el criteri dels tècnics, però va insistir que el trasllat dels murals està supeditat a una resolució judicial que el Govern no pot eludir.

«El Ministeri de Cultura ha donat sempre recolzament a través del MNAC a tot el que han dit els seus tècnics», ha assegurat en antena Urtasun, unes paraules que arriben poc després que el museu barceloní hagi sol·licitat, tambéuna vegada més, la intervenció de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), organisme dependent de Cultura i màxima autoritat espanyola en assumptes d’investigació, conservació i restauració patrimonial.

Enun escrit remès a la jutge d’Osca a mitjans de maig, el MNAC insisteix a recordar que l’IPCE és «l’organisme tècnicament més qualificat i solvent que existeix a Espanya» per emetre un informe pericial sobre el projecte de conservació «referit al canvi d'ubicació del conjunt pictòric exposat a la sala 16 del MNAC».

El seu dictamen, defensa el museu, «pot contribuir a aclarir la manera en què el MNAC ha de complir la sentència condemnatòria assegurant la preservació del patrimoni cultural i amb base en la metodologia de gestió de riscos».

El text del MNAC és una resposta a la interlocutòria de la magistrada que va desestimar la petició d’un informe de l’IPCE, però la negativa no se circumscriu únicament a esferes judicials: totes les peticions directes del MNAC d’activar l’organisme que va assentar càtedra en casos com el de la Dama d'Elx i el ‘Guernica’ han topat amb vaguetats institucionals i declaracions de bones intencions que mai han acabat per concretar-se.