Daniel Anglès: «Teníem clar que tornaríem a fer el primer bolo a Manresa»

El 1997, El Musical Més Petit va deixar de fer una funció al Versus de Barcelona per poder actuar al Teatre Conservatori de Manresa. Era el primer bolo de la companyia que va revolucionar els escenaris catalans demostrant que es podia fer teatre musical d’èxit sense grans superproduccions. «No ens pensàvem que Tu, jo, ell, ella... i Webber... I Schönberg, el nostre primer espectacle, tindria tant d’èxit i que hauríem de prorrogar funcions. Vam prorrogar, sí, però l’actuació a Manresa ja estava pactada. I la vam fer», explica Daniel Anglès (Barcelona, 1975), director i un dels fundadors de la companyia. Aquest vespre, Anglès i Pilar Capellades, acompanyats pel pianista berguedà Sergi Cuenca (sí, encara que sigui Patum), faran de nou el primer bolo del nou espectacle d’El Musical Més Petit, Tu, jo... i vosaltres... i les cançons... a Manresa. Al teatre Kursaal. Gairebé tres dècades després de l’inici de tot: «Teníem molt clar, abans fins i tot d’estrenar el nou muntatge, que el primer bolo seria a Manresa». El 13 de juny, la companyia actuarà al teatre de l'Ametlla de Merola.

Aquesta serà la tercera revisitació del ‘Tu i jo’, després de Tu, jo, ell, ella... i 10 anys més, ja amb la direcció musical de Cuenca, el 2006, i l’exitosa estrena, el passat mes de maig al Teatre Versus Glòries de Tu, jo... i vosaltres... i les cançons.... Nostàlgia? «No... El que tenim és una sensació d’agraïment molt gran», explica Anglès. «Quan vam començar no sabíem per on aniria la vida, teníem 20 anys. Era el que volíem fer i, trenta anys més tard, ho continuem fent. I, sobretot, era el que ens feia feliços i ho continua fent», afegeix.

«Quan ens vam trobar amb la Pili i vam decidir fer una nova creació és perquè nosaltres mantenim la il·lusió, l’instint i les ganes... encara que soni naïf. Sabem que hi ha molta gent de la nostra generació que s’ha desil·lusionat, a qui la vocació s’ha convertit únicament en feina... No és el nostre cas».

A l'essència i cantant en català

I el públic? «Ens hem trobat amb espectadors que coneixen la nostra feina, la companyia, que reviuen amb nostàlgia una època passada, però també moltíssima gent jove, amant dels musicals, que ja ha crescut veient-los a escena o a Internet, però en castellà. El que més els agrada és que nosaltres anem a l’essència, a les cançons i en català, amb una aposta per la nuesa escènica. Això els toca».

L’espectacle està basat en dos dels compositors de «més èxit de la història dels musicals, Webber i Schönberg», apunta Anglès. La meitat del repertori és «nou, o bé perquè són peces dels darrers anys o perquè n’hem recuperat d’antigues poc interpretades. És una visió diferent del musical amb la idea de sempre, però fent-lo nou». El públic podrà escoltar «medleys d’Els Miserables, d’Evita o una seqüència d’El fantasma de l’òpera». I si hi ha una cançó que no faltarà serà Memory, del musical Cats. És especial per a Anglès perquè resumeix «la filosofia de tot l’espectacle. No ha faltat mai en cap de les tres versions que hem portat a escena. És gairebé com un detallet i molt imperceptible, però hi és».

La «connexió» entre els tres protagonistes és un dels punts forts del muntatge: «És el que més verbalitza el públic». Anglès ho explica: «amb el Sergi treballem des del 1999 i ha fet vacances per participar del nou espectacle d’El Musical Més Petit. I amb la Pili ens coneixem des que teníem 4 anys... Hi ha un lligam, ja es veu». I amb Manresa? «Per a mi, segur. Jo soc d’arrels calafines i quan era petit, el viatge a la Catalunya interior passava per Manresa, una ciutat gran, en el meu imaginari. Com a actor, crec que he actuat en tots els escenaris possibles al llarg dels anys. Manresa té tradició teatral i el Kursaal, amb l’univers Galliner, és un dels equipaments més ben programats del país».

Joan Morros recorda el bolo de fa 29 anys

"Els del Galliner, que havíem començat a programar el febrer de 1996, vam anar a veure l'espectacle d'El Musical Més Petit el desembre de 1996 i com que ens va agradar, en acabar vam parlar a la gent del Versus i vam mostrar l'interès de portar-lo a Manresa durant el primer semestre de 1997. Uns dies mes tard els vam proposar venir a actuar al teatre Conservatori el dissabte 24 de maig de 1997, al Toc de Teatre. Aquell dia van deixar d'actuar al Versus per fer dues sessions al teatre Conservatori de Manresa. Segons el Daniel Anglès, els del Galliner vam ser els primers programadors interessats en l'espectacle i aquel dia van signar el seus dos primers bolos". 

"L'any 1996 els components d'El musical més petit eren Manu Guix, Susana Domènech, Pili Capellades i Daniel Anglès. El seu primer espectacle es deia: Tu, jo, ell, ella... i Webber... i Schönberg... dirigit per Manu Guix. Es va estrenar el novembre de 1996 a la sala Versus de Barcelona. Aquell 24 de maig del 1997, va arribar a Manresa un Manu Guix que encara no tenia 18 anys i el seu pare, que li portava el piano. Es van fer 2 sessions, una a les 7 i l'altre a 1/4 d'11 del vespre que era l'horari habitual del Toc de Teatre".

"En veure l'escenari del Conservatori van decidir fer l'espectacle amb totes les bambolines i cortines aixecades. Van decidir fer servir el pont del fons de l'escenari i que el Dani (Anglès) baixés a la platea, que encara tenia les butaques velles (es van canviar el 1999), per cantar en el passadís central (com és veu a la foto)"

"Hi va haver alguns problemes amb l'equip de so del teatre, que era força limitat i que el Pere Garriga, col·laborador d'El Galliner, va solucionar. Al llarg d'aquests 29 anys El Musical Més Petit ha actuat diverses vegades a Manresa: Conservatori, Claustre del Museu, Sala Ciutat, teatre Kursaal... amb espectacles com Un cop mes una mica de música", o Jugant a Rotgers".

Subscriu-te per seguir llegint