El cap de Crist berguedà ‘recuperat’ pel franquisme

No descobrirem ara i aquí que els capricis de l’atzar tenen un pes fonamental en la vida de cadascun de nosaltres, fins i tot en la llarga existència del Crist que un escultor de Berga va modelar a la meitat del segle XIV per al convent de Sant Agustí Vell de Barcelona. El temps transcorregut des d’aleshores no ha estat obstacle perquè els ciutadans del XXI puguin pujar al Museu Nacional d’Art de Catalunya i admirar part de l’obra de Jaume Cascalls a les sales d’art gòtic: fins a finals de mes, però, la peça s’exhibeix a les galeries de modern, més concretament a l’exposició temporal "Recuperado del enemigo", que explica les vicissituds viscudes per un extens conjunt de pintures, estàtues i altres creacions durant la guerra. L’atzar va voler que almenys el cap hagi arribat viu, és un dir, fins als nostres dies.

Al furor anticlerical posterior al cop d’estat del 18 de juliol del 1936 va reaccionar el govern de la Generalitat confiscant els edificis religiosos per protegir-los de les flames i el saqueig. El convent de Sant Agustí Vell data de principis del XIV i el gremi dels tintorers i els paraires va fer construir un grup escultòric del Sant Sepulcre sota l’advocació del Corpus Christi.

Jaume Cascalls es coneix que va estar actiu entre 1341 i 1377/79 i va ser un dels grans escultors del gòtic català, artífex principal del panteó reial de Poblet durant el mandat de Pere III el Cerimoniós. La fama el precedia i l’encàrrec per a Sant Agustí Vell del 1352 segurament incloïa un crist jacent: la fractura del coll que observem al bust és similar a la que presenta el crist de cos sencer i també en posició horitzontal que es conserva a l’església de Sant Feliu de Girona, atribuït a si mateix al berguedà.

Tot i que se’l cita sovint com a ciutadà de Barcelona, hi ha un senyal que ha sobreviscut al pas del temps que certifica l’orgull que l’artista sentia pel seu lloc d’origen. En el retaule de Cornellà de Conflent, i en un gest poc habitual a l’època, hi podem llegir el nom del creador: «IACOBUM CASCALLI DE BERGA». El cognom Cascalls, que també s’ha escrit d’altres formes, apareix documentat a la localitat de la Catalunya Central des de finals del segle XII.

Per prevenir i aturar la destrucció de patrimoni artístic, històric i documental, la Generalitat va fer un decret que va enviar moltes peces al Museu d’Art de Catalunya, on els experts les van inventariar. El risc de bombardeigs, però, va motivar el trasllat de les col·leccions a l’església de Sant Esteve Olot i, posteriorment, les va repartir als dipòsits de Bescanó, Darnius i Agullana per minimitzar riscos. Ben a prop de la frontera per si calia evacuar-les a territori francès. Altres obres van creuar els Pirineus amb destí a París per a una exposició d’art català dels segles X a XV.

El 23 d’abril del 1938, el govern de Franco va crear el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) per controlar el patrimoni dels territoris que ocupava. En el cas de Catalunya, administrat per la Comisaria de la Zona de Levante, l’organisme va habilitar cinc dipòsits a la capital -Palau Nacional, Monestir de Pedralbes, Carrer de la Palla, Palau de Solferino i Caixa de Pensions- per reunir el patrimoni i retornar-lo als emplaçaments originals.

El "Cap de Crist" de Cascalls, una talla en alabastre amb restes de policromia i daurat, de 28,5 x 20 x 25 cm, va aparèixer al Palau Centelles, conegut antigament com el Palau dels Ducs de Solferino, i va ser una de les 135 peces que el Servei va enviar al Museu d’Art de Catalunya, on s’allotja des d’aleshores. El bust té un tractament naturalista i es va enriquir amb un recurs dramàtic per accentuar la potència expressiva: punxes d’esbarzer per a la corona d’espines.

L’SPDAN va intentar retornar totes les obres als seus propietaris, sempre, és clar, que no estiguessin morts, exiliats o represaliats. El museu, quan encara no podia lluir l’adjectiu ‘Nacional’, va rebre 8 obres el 1940, entre elles la de Cascalls que quatre anys abans havia quedat sota la custòdia de la Generalitat. L’ens franquista el va dur d’entrada al dipòsit de la Caixa de Pensions i el 27 d’abril del 1940 va ingressar al museu.

El canvi de mans de les obres es va dur a terme amb normalitat en molts casos, però el nou règim franquista va aprofitar qualsevol oportunitat per deixar clar qui havia guanyat i acompanyava la documentació de les obres amb l’etiqueta de títol inequívoc «Recuperado del enemigo».

El Cap de Crist de Jaume Cascalls ha sobreviscut no tan sols els atzars naturals sinó també al pillatge, la ira i la venda furtiva. El Museu Nacional d’Art de Catalunya tancarà una temporada a partir del 2027 per les obres d’ampliació: aprofiteu ara per treure-hi el cap i admirar una de les més belles obres d’art creades per un berguedà.

Subscriu-te per seguir llegint