La ‘moguda cultural’ troba un trosset de paradís al bell mig del Barri Antic de Manresa

La plaça que hi ha entre el carrer de Serarols i la plaça del Carme de Manresa, batejada com a plaça de Karl Marx, és un espai ideal per fer-hi esdeveniments culturals de petit format. Queda recollida i l’ambient que s’hi crea és molt especial. Com que ho saben, els organitzadors del Santa Ritme hi van portar aquest dissabte el cinquè volum de les seves propostes culturals. L’any passat les van fer repartides i enguany les han ajuntat en un sol dia.

El vespreig, que havia d’acabar a la mitjanit, va començar força animat i a la tarda les taules ja estaven pràcticament plenes.

Vicky Garcia, de la Vermuteria Santa Rita, una enamorada del Barri Antic que fa anys que hi treballa i que hi mou iniciatives que li donin vida, va atorgar el mèrit de la iniciativa a la navarclina Júlia Collado, lligada al món de la música des de diversos àmbits, i a Alex Pérez, que té el col·lectiu Mesa Caliente i és conegut amb el nom artístic de Max Töwe. «Tenien ganes de fer alguna cosa i jo els vaig dir que ‘benvinguts’». L’objectiu: «fer moguda cultural» per complementar les propostes culturals oficials que ja abunden. Com a vermuteria, l’1 de juliol celebraran aniversari, faran un rastrillo i el tardeig de festa major.

La plaça de Karl Marx, amb el lema a la placa que hi ha penjada en un lateral «El motor de la història és la lluita de classes», va sonar amb la música punxada per Max Töwe, la Gorila Girl (Collado), la banda de salsa El Patio i el Dj Nico.

Pérez comentava que «els últims anys a Manresa sembla que hi ha un despertar cultural per part d’una nova generació i ens trobem amb falta d’espais i pressupost», i que, per contra, hi ha «massa burocràcia» per muntar coses. «Trobar gent com la Vicky que és d’una altra generació que s’apunti a coses així, ens agrada molt». Collado hi afegia que amb «l’Àlex ens vam trobar que tots dos teníem moltes ganes de fer alguna cosa a nivell cultural i aquest trio amb la Vicky va ser perfecte». A més, va assegurar, «cada edició és millor».

L’artista i muralista de Girona Jofre Oliveras havia de fer una instal·lació al túnel de l’espai, però no va poder ser per un tema tècnic i, a canvi, va pintar un barril. Oliveras viu mig any a l'Índia i mig a l’espai cultural del Convent de Cal Rosal. Al barril va pintar una ruïna grega. «Les ruïnes és una temàtica que m’interessa molt perquè parla de les percepcions que tenim del temps. Ens obre un ventall de pensament interessant».

Subscriu-te per seguir llegint