Maite Gaudí, descendent de l’arquitecte: «Benedicte XVI em queia bé, però Lleó XIV, millor; crec que farà beat a Gaudí»

Serà vostè una de les protagonistes en l’acte amb el Papa a l’Estadi Olímpic.

Sí.

Vostè és descendent d’Antoni Gaudí però, a més, una activa defensora del record de la seva figura.

Sóc presidenta d’Amics de Gaudí de Reus. Des del 2017.

No hi ha polèmica? Gaudí va néixer a Reus?

Era de Reus, sens dubte. No hi ha cap document que indiqui el contrari. No sé què més volen els qui diuen que no. No hi ha polèmica, la busquen.

El seu besavi era germà del pare de Gaudí. Què suposa representar la família davant del Papa?

Em sento una privilegiada, dono gràcies a Déu per viure aquest moment, encara que vagi de bòlit.

A què s’ha dedicat a la vida?

Sóc psicòloga infantil de professió. M’he dedicat a totes les criatures possibles. Ha estat una satisfacció.

Queden gaires Gaudí?

Com a molt, tres. El meu germà Eugeni i un familiar d’una altra branca, Antonio. És un cosí llunyà. No hem tingut gaire tracte.

Sempre ha viscut a Reus?

No, el meu marit i jo ens vam casar a la Sagrada Família el 1973 —ara farà 53 anys— i vam viure vuit anys a Barcelona. Vam estar dos anys més a València, amb el meu marit fent la mili; jo vaig començar a estudiar Psicologia. Després ell va trobar feina a Repsol i vam venir a Reus.

Ha seguit aquests anys l’evolució de la Sagrada Família?

Sí, hi he anat moltes vegades, per acompanyar algú, en alguna visita.

I sempre va tenir fe que acabaria bé?

Sí, és clar. Gaudí ja ho deia, que el seu “cap” no tenia pressa.

És vostè religiosa?

Sí. A casa sempre ho hem estat. No fanàtics, però religiosos. D’anar a missa quan toca.

Li fa il·lusió veure’s amb el Papa?

Molta. Ja veurem què fem, però m’agradarà.

Què té previst dir?

Em faran dues preguntes, senzilles, sobre Gaudí i la Sagrada Família. Res que m’hagi d’inventar.

Quants Gaudí queden vius?

Com a molt, tres. El meu germà Eugeni i un familiar d’una altra branca, Antonio.

Amb el mateix nom que l’arquitecte.

És un cosí llunyà. No hem tingut gaire tracte. Ells no s’han implicat en tot això. A Reus s’ha fet una escultura, un mural, i ells no han mostrat interès.

Vostè és la Gaudí activista.

Això mateix. La Gaudí “pencaire”.

Aquest diumenge es va col·locar a Barcelona una placa al punt de la ciutat on Gaudí va ser atropellat per un tramvia. No va quedar gaire contenta de l’acte.

Gens. Em va semblar un acte molt fred. Vam arribar i no em vaig donar a conèixer, no m’agrada fer-ho. Em vaig asseure a la tercera fila. Alguns ens van reconèixer i ens van saludar. Vaig fer una foto de la placa. I en acabar vam tornar a Reus. No vaig veure ningú de l’ajuntament.

Es parlava a casa seva de Gaudí quan vostè era petita?

A casa se’n parlava. El meu pare i la meva tieta anaven a veure’l a l’obra. I això que anar de Reus a Barcelona era aleshores fer un viatge molt llarg. Segons el meu pare, era afectuós. Li deien “oncle” Anton. El respectaven molt.

La Barcelona turística és considerablement filla d’Antoni Gaudí, perquè molta gent que ve a la ciutat ho fa per veure la Sagrada Família.

La majoria ve per això. El turisme és una cosa ambivalent. A mi les aglomeracions m’agraden poc. I, és clar, t’angoixa que hi hagi tanta gent, autobusos, totes les botigues són de souvenirs. Tot allò és molt turístic.

Va ser vostè a la consagració de la Sagrada Família pel papa Benet XVI, el 2010?

Sí. Aquell dia plovia, i en el moment de la consagració va sortir el sol. Va ser bonic. Va quedar una llum groguenca. I després el sol es va tornar a apagar.

Li agradava Benet XVI?

Aquell Papa em queia bé, però l’actual, Lleó XIV, m’agrada molt, em cau millor. És molt senzill. Jo crec que ell farà beat Gaudí. Han de provar miracles que hagi fet. Hi ha el nen que tenia leucèmia i s’ha curat. Una senyora de Reus que sí que vaig conèixer, que estava malament de la vista, li van dir que es quedaria cega. Es va encomanar a Gaudí i d’un dia per l’altre hi veu. Formava part de l’associació de Reus però li he perdut la pista. El tercer cas no el conec. Crec que Gaudí mereix ser beat per molts motius.

Falten 24 hores per veure el Papa. Nerviosa?

No. El que estic és una mica cansada. Aquesta tarda he d’anar a parlar amb nens a una escola que han fet dibuixos sobre Gaudí. Demà inaugurem l’escultura de Gaudí a Reus. I després, que no m’agrada córrer, agafa el cotxe i cap a Barcelona. Tot és córrer, córrer, córrer. Amb cinc anys menys ho portaria millor. Hi ha nits que no puc dormir de com n’estic, de cansada. El que m’agrada és haver conegut tanta gent interessant i agradable. Gaudí enganxa, la gent que el toca té un altre tarannà, viu amb il·lusió. Et faciliten les coses.

Viu vostè amb el seu marit a Reus?

Amb el meu marit, dos gats, nou tortugues. Teníem un mastí dels Pirineus, però va passar algú que el va enverinar. Crec que sé qui va ser. No he volgut més gossos. Era tan noble, tan bonic.

I a partir de dimecres?

Després de la visita, tranquil·litat.

Subscriu-te per seguir llegint