Millor els personatges que la història

Mica a mica i poc a poc, el teló de l’escenari del teatre Kursaal de Manresa va fent les seves darreres pujades i baixades, que donaran per finalitzades les funcions que han estat la programació d’aquest curs. Dissabte passat, la històrica i prolífica companyia T de Teatre, amb el sallentí Albert Ribalta a les seves files, passava per l’escenari del teatre manresà amb "Avui no ploraré", de Nelson Valente, que també en signa la direcció amb traducció de Sergi Belbel. Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca, Jordi Rico i Albert Ribalta donen cos i vida a la història amb aquest protagonisme coral que l’acaba construïnt, en un relat de fragilitats emocionals que desemboquen en una complexa relació intoxicada sense origen però sí continuïtat.

La Llum (Carme Pla) ha estat ingressada durant un mes en un sanatori per un intent de suïcidi. Allà, ha entaulat amistat amb l’Oltra (Pérez), una particular pacient que construeix la seva vida amb els arguments de diferents pel·lícules, segons l’interès o el moment vital. L’anirà a buscar la seva germana, la Bibiana (Roca), casada amb en Miquel (Rico), una dona vigorosa però etílica. I en Miquel un marit apocat, contingut i indecís. Queda una germana, la Lola (Duch), casada amb el Gerard (Ribalta), que acollirà la Llum a casa seva durant el temps de recuperació. En Gerard és un gran tenidor a qui han ocupat una de les seves propietats i l’afecte emocional cap al seu entorn no és que sigui destacable.

El dia que la Llum torna a casa, la família celebra un sopar a casa la Lola. Però la distància i les esquerdes evidents abans de la trobada no faran més que distanciar-los en un procés i un relat a diferents nivells.

Els diàlegs són punyents, carregats d’ironia, amb tempos accelerats però efectius. En molts moments, directes i dolorosos com un cop de puny. La sensació, en el desenvolupament, és el d’anar obrint enllaços de cerca però sense profunditat, es va aportant i acumulant informació, però no s’hi veu l’espai de conjunció o la porta de sortida que porti cap a la resolució. Tot i que genera certa intriga activa en el desenvolupament del relat, es dilaten en excés els canvis d’escena.

I és per això que s’entra en un moment semblant a les persecucions de tires còmiques, divertides, burlesques però sense un final definit. O s’acabava amb un fos a negre, opció més cinematogràfica dels filmets d’humor de Chaplin, Buster Keaton o Oliver i Hardy, o amb una opció més teatral o narrativament més coherent adaptant el Deus ex machina. I és que, en la resolució del conflicte, s’hi evidencia la intervenció del dramaturg salvant i donant una nova oportunitat als i les protagonistes d’aquest "Avui no ploraré", gairebé com a única opció tot i que deixi regust de cert final precipitat i faltat.

Però cada personatge és més interessant que la història conjunta que formen. Per curiosos, per distants. Destaca l’Oltra en un fantàstic treball interpretatiu de Marta Pérez.

Aplaudiments i una bona part de la platea dempeus acomiadant la particular sessió teatral que tancava també la gira de la companyia.

Subscriu-te per seguir llegint