Memoria.cat posa nom a un miler de soldats atesos a l'Hospital de Sant Andreu durant la guerra

L'Hospital de Sant Andreu de Manresa va ser declarat Hospital Militar Base durant la guerra civil i va rebre centenars de soldats ferits en combat que va acabar derivant a altres centres. Algú, amb tota la bona intenció del món i una cal·ligrafia apressada, va anotar les entrades i sortides en el primer bloc de notes que va trobar a mà. Un plec de fulls que, en temps d'escassedat de paper, va ser un suport idoni per reflectir el trànsit de lesionats en un temps convuls. L'home o la dona en qüestió va aprofitar el revers en blanc del que era una història del recinte sanitari que havia escrit l'historiador local Joaquim Sarret i Arbós quinze anys abans. "En català i amb signatura al final, datada el 20 de maig del 1923", apunta Joaquim Aloy, de l'Associació Memòria i Història de Manresa.

"És una petita relíquia que conserva l'Arxiu Comarcal del Bages", explica Aloy d'un quadern encara en bon estat: "en tenim coneixement des de fa quaranta anys, però per desxifrar tots aquests noms calia algú amb ofici i dedicació i va costar trobar-lo". L'autora de la gesta de fer tornar a la vida els noms i cognoms i la sort dels soldats que van passar per la secció de cirurgia de Sant Andreu, quan va passar a ser un equipament militar, és la historiadora igualadina Lourdes Castillo, professora de secundària a Vilanova del Camí.

"Quan vaig veure el registre, em vaig sentir fascinada per dos motius", indica Castillo: "per fer sortir a la llum els noms i les dates i, d'altra banda, perquè el document parla d'un moment d'estrès molt important".

La primera part d'aquest relat és una història de Sant Andreu redactada per Sarret i Arbós que no es va publicar fins al 1940, en castellà, i adaptada a la nova realitat sorgida de la guerra. El llibret editat per la Impremta Rubiralta és inequívocament feixista: el títol gran és "Hospital de San Andrés" i inclou dues inscripcions prou significatives, "Saludo a Franco" i "¡Arriba España!". A l'original de Sarret i Arbós li falten les onze primeres pàgines.

Abandonat, o simplement desat durant una dècada i mitja, el quadern tenia la meitat de les fulles en blanc i va servir per començar a prendre nota de les arribades i les sortides de soldats que requerien cirurgia i arribaven des del front a la capital del Bages. "Podria ser que també hi hagués algun dels afectats pels bombardeigs", comenta Castillo. La llista que ha pogut desxifrar l'especialista anoienca suma 1.015 noms i cognoms de soldats atesos entre el 27 de maig del 1938 i el 18 de gener del 1939, només sis dies abans de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Es poden consultar al web memoria.cat/ingressos-cirurgia-hospital-manresa.

"No ha estat gens fàcil", comenta Castillo: "és una cal·ligrafia ràpida, de feina, hi ha noms inacabats, abreviatures que no són sempre iguals, ...". Des de memoria.cat confien que de mica en mica surtin familiars dels soldats que puguin fer les precisions i les esmenes que calguin.

De l'1 al 18 de gener del 1939, van morir 56 soldats als hospitals militars de Manresa, i hi va haver mesos amb més de 160 ingressos. Davant d'aquestes magnituds i de les històries que hi ha al darrere, Sílvia Graell, directora de Sant Andreu, reconeix que "se'm posa la pell de gallina perquè em recorda la covid". El treball ha tingut el suport de l'Ajuntament de Manresa.

Subscriu-te per seguir llegint