La llista de soldats republicans enterrats al cementiri de Monistrol de Montserrat puja a 42 noms

Els noms i cognoms de vuit persones més s'incorporen a la llista de soldats republicans que van ser enterrats al cementiri de Monistrol de Montserrat, tal com publica l'Associació Memòria i Història de Manresa al portal d'internet memoria.cat, concretament a la pàgina web www.memoria.cat/valle-caidos-monistrol. El treball de Salvador Redó i Martí, president de l'entitat, exposa que 35 dels militars van ser sepultats en una fossa comuna i 7 en nínxols llogats per familiars properes. En primera instància, es va poder certificar la presència de 34 soldats, una xifra que ara s'incrementa gràcies a la recerca realitzada per l'autor, qui va ser cap de fotografia de Regió7.

De cada soldat, al web hi ha el nom i els cognoms, el lloc de naixement, el veïnatge, la data de la mort, l'edat, la professió, l'estat civil, la causa i el lloc de la mort i diverses observacions. El conjunt es completa amb 22 imatges, entre fotografies i documents diversos.

Una altra dada rellevant és que 39 dels 42 soldats van morir als hospitals de Montserrat entre el 15 d’abril de 1937 i el 20 de desembre de 1938 i els altres 3 eren soldats malferits que, evacuats en retirada, van traspassar mentre estaven de pas per Monistrol, entre el 27 de desembre de 1938 i el 22 de gener de 1939.

El treball sobre els soldats republicans enterrats a Monistrol sorgeix d'un document que l'historiador Joaquim Aloy, un dels fundadors de l'associació, va trobar a l'Arxiu Comarcal del Bages i va incorporar a l'esmentada pàgina web. El paper en qüestió és la resposta de l'Ajuntament de la vila montserratina a la carta enviada per Joan Prat Pons (1893-1973), alcalde de Manresa, sobre la circular del Ministerio de Gobernación -del qual n'era titular el militar Camilo Alonso Vega (1957-1969)- on es demanava a cada poble el llistat dels soldats de la causa guanyadora enterrats als seus cementiris per al "traslado de restos de Héroes y Mártires de la Cruzada al Valle de los Caídos".

La carta en qüestió va arribar a Monistrol el 14 de novembre del 1958 i quatre dies després l'alcalde Jaume Oller Subirana hi va respondre. No hi havia soldats feixistes caiguts però sí que al cementiri hi havia enterrats soldats republicans.

A aquesta informació, el web hi afegeix la documentació localitzada al Registre Civil del Jutjat de Pau de Monistrol de Montserrat, al padró de 31 de gener de 1939 i al registre del cementiri municipal que ha fet possible posar noms i cognoms i explicar les circumstàncies de les morts.

Les autoritats franquistes van construir sobre la fossa comuna del cementiri de Monistrol de Montserrat un monument coronat per una gran creu on van posar 22 nínxols amb les seves làpides, algunes de les quals sense les despulles, que corresponen als 22 monistrolencs assassinats a la rereguarda republicana.

Subscriu-te per seguir llegint