Miriam Ponsa exhibeix a Manresa el compromís ètic de la moda

Miriam Ponsa neda a contracorrent dels tòpics que fan de la moda el territori de la frivolitat, el glamur buit i la vanitat. En una exposició a la sala gran del Centre Cultural el Casino de la seva ciutat natal, la dissenyadora manresana passa revista a 25 anys de trajectòria, un quart de segle de compromís amb mirada ètica i capacitat per fer de la roba i l’acte de vestir un ideari estètic però també ètic.

"Ofici i activisme. 25 anys de creació conscient" transita entre la tradició i la modernitat, la recerca en les arrels i la capacitat per experimentar i innovar. Disposades al davant de les dues parets laterals de la sala, Ponsa i el seu equip han ubicat un seguit de maniquins amb un grapat de peces de les seves emblemàtiques col·leccions. Des de propostes tan personals com les que van sorgir de la inspiració materna amb el naixement dels seus fills fins a la denúncia social i política i el compromís per la reducció de residus. La moda com a plataforma per a l’expressió de valors d’empatia social.

A l'espai també s’hi poden veure els quaderns on Ponsa pren notes, enganxa retalls de roba i manifesta les seves idees. Així mateix, a la sala adjacent es projecten desfilades de les seves col·leccions.

SET COL·LECCIONS

«Cor» / Tardor Hivern 2008-09

El naixement d’un fill propicia canvis intensos que Ponsa va experimentar amb l’arribada de la seva primera criatura. La col·lecció resultant d’aquests sentiments són unes peces treballades amb el dripping i l’ús prioritari del làtex per assolir el marbling, l’efecte de la segona pell. Cors delicats i estridents per simbolitzar aquesta època d’enrenou.

«La collita daurada» / Primavera Estiu 2013

Els ruscs d’abelles inspiren de forma explícita les peces d’aquesta col·lecció que compendia l’espiritualitat i el risc intrínsecs de l’ofici de recol·lectar la mel. La creació de la col·lecció va demanar a la manresana un treball d’investigació dels teixits que va tenir un rellevant component sensorial, amb el gust, l’olfacte i el tacte com a arguments.

«Arte povera» / Primavera Estiu 2016

El cordó i la goma elàstica són els elements que Ponsa va triar per donar a cos a un projecte que reflexiona sobre el consumisme i els seus excessos. Partint de la idea de l’art pobre, batejat així pel crític Germano Celant per definir l’ús de materials de la vida quotidiana en la creació artística, la dissenyadora va recollir i va fer seu el llegat d’un moviment que provocava un debat entre l’objecte i la forma. La tècnica de la cistelleria també és present en la confecció de la roba.

«Transhumància» / Tardor Hivern 2013-14

La millor col·lecció tardor-hivern 2013-14 del 080 Barcelona Fashion va ser per aquest treball inspirat en el nomadisme de la transhumància, una pràctica ramadera antiga que va tenir molta importància a Catalunya. Amb la llana com a component bàsic, la creació de Ponsa busca els vincles entre el medi ambient i les persones que l’habiten.

«Reduir» / Primavera Estiu 2023

El disseny amb mirada ecològica ja és una obligació ètica com mostra Miriam Ponsa en aquesta col·lecció creada en complicitat amb l’entitat d’inclusió sociolaboral Solidança. La majoria de la roba que portem no té cap reutilització i, davant l’emergència climàtica, urgeix explorar formes de sostenibilitat en el camp de la moda.

«La marxa de la sal» / Tardor Hivern 2018-19

Gandhi va liderar el 1930 una marxa de protesta pacífica contra l’impost de la recollida de la sal, un exemple de combat i resistència que Ponsa va adoptar en un moment de crisi del moviment independentista català. Una col·lecció amb vocació sociopolítica en la qual prenen protagonisme les textures i inclou frases del mateix Gandhi a la roba.

«I have a dream» / Primavera Estiu 2019

L’exemple de Martin Luther King serveix a la dissenyadora manresana per denunciar la repressió del procés polític català. La cinteria i el seu imaginari de retenció i opressió esdevé l’element capital per a l’elaboració d’una col·lecció on també prenen protagonisme les peces embautades i de pell com a símbols de la necessitat de protegir el cos.

Subscriu-te per seguir llegint