La plaça Vella d’Artés es pot documentar des d'època romana i fins al segle XX

Les obres d’adequació de la plaça Vella d’Artés han posat al descobert un conjunt de restes arqueològiques d’alt interès patrimonial que permeten documentar l’evolució històrica d’aquest espai, des de l’època romana fins al segle XX. La intervenció ha confirmat l’antiguitat de la presència humana al turó on s’aixeca l’actual plaça, des de com a mínim el segle I aC. També ha descobert estructures i materials relacionats amb l’antiga església i el castell, que reforcen la importància històrica d’un espai que ja havia proporcionat evidències arqueològiques destacades en excavacions anteriors.

Entre els elements localitzats destaquen tombes tardoantigues -entre els segles IV i VIII dC, una etapa de transició entre el món romà i l’alta edat mitjana- i medievals, que es prolonguen des de la zona del campanar fins a més enllà del centre de la plaça. Els enterraments, alguns construïts amb caixa de pedra, podrien datar preliminarment entre els segles IX i XII, tot i que la seva cronologia exacta es determinarà a partir de les anàlisis de laboratori i de les proves de carboni 14.

L’arqueòleg al capdavant del projecte, el bagenc Òscar Trullàs, explica que els treballs de laboratori, juntament amb les planimetries i fotogrametries -tècniques utilitzades per a l’aixecament de plànols i models 3D d’espais, estructures o terrenys- obtingudes durant la intervenció, permetran ampliar la documentació elaborada l’any 1984. En aquest sentit, assenyala que aquests estudis ajudaran a «obtenir una visió global més gran del jaciment arqueològic».

Durant les excavacions s’ha descobert una sitja de poc més d’un metre de diàmetre on s’hi han recuperat abundants fragments de ceràmica grisa medieval, principalment olles, que permeten situar-ne l’ús entre els segles IX i XII. A l’interior també s’hi han localitzat fragments de tègula i de ceràmica sigil·lada africana i hispànica. Els treballs també han permès documentar restes de murs vinculats a diferents etapes constructives del conjunt arquitectònic antic. A la zona nord s’han identificat estructures corresponents al mur de tancament de la nau barroca de l’església, mentre que a la zona est ha aparegut un mur de pedra i morter de calç que podria correspondre a una construcció datada entre els segles XIV i XVIII. A més, segons Trullàs, la intervenció «ha permès veure parcialment els nivells més antics, d’època iberoromana», tot i que de forma limitada.

El regidor de Memòria Històrica, Dani Bañeza, remarca que durant les obres s’ha garantit la preservació de totes les restes localitzades. «Les obres s’han fet amb totes les garanties i amb un seguiment arqueològic complet». Les restes s’han protegit amb geotèxtil i s’han tornat a cobrir, de manera que les obres de millora de la plaça poden continuar sense afectar aquest patrimoni arqueològic.

Les conclusions de l’estudi són encara provisionals, ja que resten pendents les anàlisis detallades dels materials recuperats i de les restes humanes localitzades. Tot i això, els arqueòlegs participants en el projecte han indicat que la intervenció ha permès ampliar el coneixement sobre l’evolució històrica de la plaça Vella i confirmar la continuïtat d’un espai ocupat durant segles i fins a l’època contemporània.

Subscriu-te per seguir llegint