CRÍTICA / TEATRE
"Gens familiars" mostra virtuts i mancances en una aplaudida estrena
El text de Robert Canet que va guanyar el Premi Galliner va omplir dues vegades la sala petita del Teatre Kursaal en la presentació en societat com a muntatge escènic
Els intèrprets van exhibir la seva capacitat per a la comèdia / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL
Afegeix-nos a Google
El premi El Galliner de textos teatrals 2025, inclòs dins els Premis Lacetània, Gens familiars, de Robert Canet, es va estrenar dimecres passat, exhaurint localitats, motiu pel qual es va obrir una segona funció divendres que va deixar poques localitats buides a la sala petita del teatre Kursaal de Manresa.
Judit Aguilera, Pere Font, Oriol Miras, Mireia Pons i Imma Torrecillas són els i les intèrprets d’aquesta particular família protagonista de Gens familiars, de la qual la direcció la va signar el mateix Canet.
La Maria (Torrecillas) i en Ramon (Font) són els pares de la Laura (Aguilera), la Clara (Pons) i l’Ernest (Miras). Els pares els convoquen a una reunió informal, però que té un cert rigor. Volen parlar amb ells de quelcom que volen deixar enllestit per a quan arribi el moment: el seu testament vital. Les especulacions inicials dels germans sobre l’enigmàtica reunió, els comentaris dispersos i la tensió creixent van fent progressar l’embolic i fan avançar un misteriós conflicte latent fins a esdevenir clau en el seu ascens al protagonisme. L’únic que queda clar és que "serà més fàcil com morir a com compartir".
Gens familiars és una peça amb una línia dramatúrgica, dins d’uns paràmetres i estructures, amb una certa però eficaç previsibilitat escènica. I sota l’ampli mantell de la comèdia, on s’inclou la sitcom, la d’embolics, i incloent tocs de farsa, sàtira i comèdia absurda, cal parar esment a jocs de paraules ben trobats i col·locats, dobles sentits, ironies i sarcasmes que, en molts moments, es perden en el creixent caos escènic. I aquests detalls esdevenen vitals pel gir argumental, la peripècia que es produirà a escena, totalment inesperada per la distància abismal entre el plantejament i el nus i el xocant final.
Gens familiars té alguns aspectes susceptible de millora, però és correctíssim en aquests primers passos en l’escriptura dramatúrgica de Robert Canet. Un grup d’intèrprets integrat i implicat en un treball enèrgicament ascendent i anàrquic, però amb un definit objectiu aconseguit i recompensat pel públic assistent.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Un austríac i una avinyonenca tanquen el cercle familiar amb els Tallers d’Avinyó
- Els Mossos d'Esquadra busquen la Sara Maria, desapareguda el 8 de juliol a Badalona
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Tres setmanes sense el Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc del Bages durant un retir espiritual
- Catalunya tria Biel, però la Catalunya central prefereix un altre nom
- El secret d'un manresà per vendre vi català a restaurants del Japó i d'Europa
