«Vaig tenir la idea de la novel·la després de llegir ‘Mary Poppins’»

Lluc Not Closas (Artés, 2005) presenta aquest dijous a l’Espai Artium el seu debut com a novel·lista, la ficció juvenil "Bernie en els mons de Fandòria", que publica el segell Neopàtria. La recerca del retorn a la seva pròpia essència d’un adolescent que es refugia en els videojocs i s’aïlla del món és el motor d’una història que il·lustra una de les grans artistes del país, la incombustible Pilarín Bayés. La trobada, oberta al públic, se celebrarà a les 18.30 h amb la presència de l’editor Antoni Martínez, l’autor -estudiant de Comunicació Audiovisual i director de TV Artés- i la il·lustradora vigatana, presentats pel comunicador berguedà Eudald Feliu. Els assistents podran adquirir el llibre, aviat disponible als establiments locals i de les localitats veïnes.

Bernie en els mons de Fandòria

Lluc Not Closas

Neopàtria

20 euros / 186 pàgines

Novel·la juvenil, fantasia

Les pantalles poden ser un problema. La novel·la surt d’aquesta constatació?

Les històries m’han interessat des de petit, escrivia, barrinava idees, tenia curiositat. Quan vaig arribar a l’adolescència, vaig jugar molt a videojocs, i la novel·la neix de la meva estima pel gènere fantàstic. Sempre he tingut idees, però m’ha costat concentrar-me i donar-les-hi forma. Per això, "Bernie en els móns de Fandòria" m’omple d’orgull, perquè la vaig començar a escriure fa vuit anys i ara l’he pogut publicar.

Aleshores en tenia dotze, tretze i el Lluc adolescent no és el d’ara. Perquè va triar aquesta història per acabar-la desenvolupant?

M’agrada molt la fantasia, és un gènere on no hi ha límits i on tot és possible. He llegit tot Roald Dahl, la Matilda, el Harry Potter, ... Em passa que, quan veig una pel·lícula o llegeixo un llibre, m’engresco a imaginar com ho podria explicar jo. La història del llibre va començar a 2n d’ESO llegint la Mary Poppins.

La Mary Poppins?

Sempre m’ha interessat la figura de la institutriu, la màgia i la mística que desprèn. En el meu llibre és una persona que ajuda l’adolescent enganxat a les videoconsoles i el fa retrobar amb ell mateix. Les institutrius clàssiques tracten amb nens entremaliats, en aquest cas ajuden un adolescent. És més una mestra i una guia que dona quatre consells a un adolescent perdut que no una educadora.

Aquest adolescent és el Bernie, un noi de 14 anys. Una edat que vostè va tenir en algun moment de la redacció de la història.

Jo he crescut amb aquest personatge. El Bernie està a l’adolescència, una etapa de canvis, dubtes i incertesa. Jo he anat creixent amb el llibre, des de qui era fins a qui he acabat essent.

Vuit anys és molt temps, i més en aquest moment de la vida. La seva mirada sobre allò que estava escrivint ha canviat molt?

Hi va haver diferents aturades. La primera part la vaig escriure des de 2n a 4t d’ESO. Després, el vaig deixar en stand by i vaig reprendre el llibre a 2n de batxillerat i l’he estat fent fins a primer de carrera. Em va costar dir fins aquí he arribat perquè soc exigent i sempre vull que el llibre sigui millor.

No va sentir la temptació de reescriure els capítols que va fer quan era més petit?

Vaig agafar la primera versió i vaig prendre anotacions i idees per desenvolupar i vaig reescriure els capítols. Vist amb perspectiva, la novel·la té un pes autobiogràfic del qual no n’era conscient, he transmès més de mi de què em pensava.

El va deixar llegir a algú durant aquests anys?

A ESO vaig ensenyar el que escrivia a les professores de català i castellà, la Isabel i la Patrícia, i quan ja feia batxillerat al Pepe, el professor de literatura castellana. Sobretot, però, hi ha la meva mare, l’Assumpció, amb els seus consells, revisions i suggeriments, la persona que em va donar a conèixer autors. D’altra banda, un llibre que em va influenciar és el Quixot perquè em va ensenyar a dialogar accions, si els fas parlar, veus com són els personatges. I la fantasia és més fantàstica com més surrealista és.

Com va plantejar l’evolució del Bernie, el protagonista?

El Bernie és tímid, reservat, té les seves pors, i les videoconsoles són la seva via d’escapatòria. Després, emergeix el Bernie més autèntic, empoderat, que en la segona part afronta sol una missió en un regne que governa un rei dèspota. El Bernie acompanyat i protegit de la primera part esdevé un líder a la segona i afronta el repte en solitari.

És, en aquest sentit, una novel·la sobre fer-se adult?

El missatge és que cal ser qui vulguis ser, i que la diferència no és dolenta, ni tenir pensament crític tampoc, tot el contrari, és valor afegit. L’altre missatge és: creix i fes-te gran, però no perdis mai l’autenticitat de quan ets petit.

En la història hi ressona un tema tan actual com l’assetjament escolar?

El Bernie fica el cap a un arbre que et transporta al món dels records, els bons i els dolents, i recorda un episodi de quan era petit: sortia de l’escola amb uns dibuixos i un altre nen el va colpejar i va trepitjar els dibuixos. Jo, a l’inici, no era conscient d’això, sinó que el que m’interessava era la imaginació. Però el tema hi és. El Bernie es reclou en les videoconsoles perquè és diferent i no té validació social.

És una novel·la per al públic juvenil?

Sí, segur, però també espero que li pugui ressonar a algun adult, perquè el missatge de ser qui vulguis ser també ressona en la gent més gran. No tothom ha aconseguit ser qui volia ser.

Com és que les il·lustracions són de la Pilarín Bayés?

Quan llegeixes Roald Dahl, també contemples les il·lustracions de Quentin Blake, colorides, estrafolàries. Jo volia que hi hagués il·lustracions al meu llibre, d’algú amb renom, i vaig pensar en la Pilarín.

No s’hi va posar per poc.

No la coneixia, però tenim una amistat comuna, el Ramon Creus, el Tuta, d’Artés. Vaig parlar amb la Pilarín i em va dir que anés un dia a Vic a fer el cafè amb ella. Vam parlar i va acceptar. A més, em va dir que era la primera vegada que ha il·lustrat un llibre de fantasia.

Subscriu-te per seguir llegint