"Em vaig preguntar si la planta se sentia atrapada dins l'hivernacle"

Acabada la pandèmia, i amb l'irrefrenable desig de tornar a veure món, la Maria Gregori (Igualada, 1952) va viatjar a París empesa pel plaer que li genera la contemplació del món vegetal i va visitar els jardins dels hivernacles del bois de Boulogne. "M'agrada mirar molt a poc a poc, la meva mirada és molt lenta", explica. Passejant, va topar amb un exemplar de cystopteris fragilis -una planta de la família de les falgueres- atrapat rere un vidre d'un espai que ja havia tancat portes aquell dia, però es va quedar admirant la forma i la va retratar. "Em vaig preguntar si sentia atrapada, allà dins l'hivernacle", recorda la fotògrafa. D'aquesta reflexió i moltes altres imatges que va prendre en va sortir l'exposició "Atrapades?", fins al 28 de juliol a la seu de Manresa del col·legi d'arquitectes tècnics (plana de l'Om, 6), amb accés lliure.

"Són feliços els animals dels parcs zoològics? Aquesta pregunta que es fa molta gent jo també la plantejo amb les plantes", exposa Gregori, que va estrenar el projecte en el festival FineArt d'Igualada de fa dos anys. "En els hivernacles, les plantes estan ben tractades, però la pregunta que faig és molt humana", raona l'artista anoienca, que cita figures com la del botànic i escriptor Stefano Mancuso per contextualitzar tot un moviment intel·lectual i científic que defensa que "les plantes són intel·ligents".

"El de les plantes és un món desconegut", considera Gregori: "són molt diferents de nosaltres, no les hem comprès". La fotògrafa apunta que "ens ensenyen procediments que ara entenem més gràcies a la informàtica; dins de les cèl·lules hi és tot, per això quan trenques una branca torna a créixer. A nosaltres, si ens tallen un braç, no ens creix".

Amb la càmera a les mans, la igualadina té l'instint de fotografiar plantes, tot i que "jo, de fotos, en faig poques, perquè necessito que em diguin alguna cosa". Després de trobar-se amb la porta tancada, Gregori va tornar a l'enorme espai verd de la capital francesa. "Totes les fotografies que hi ha a l'exposició són d'allà, excepte una, i totes van ser fetes des de fora de l'espai on estaven", avisa. Una decisió que li va permetre incorporar a l'obra "el valor del reflex del vidre, les textures que crea", un factor estètic afegit. En el pla tècnic, explica que "vaig tirar les fotos amb RAW".

"Jo no sé com se senten les plantes, però prenen decisions i s'avancen als esdeveniments", reflexiona Gregori: "potser, un dia, els humans entendrem aquest altre món de les plantes". La igualadina afegeix que "els grecs ja deien que el món vegetal és mes complert del que pensem". I Darwin, anota, "va dir que el més extraordinari que havia vist era el món de les plantes". Per Gregori, "l'exposició vol ser un motiu perquè es parli de tot això" perquè, com diu Mancuso, "hem de crear una comunitat d'éssers vius".

Subscriu-te per seguir llegint